dilluns, 30 d’abril del 2012

+ passes pel migjorn mallorquí

En Joan mirant els diminuts foraminifers d'aquest petit troç de pedra

Mirar el món per un forat és el que sol fer en Joan quan va a estirar les cames per la naturalesa balear o a qualsevol part del nostre planeta. I és que diu que la història de la Terra es troba escrita a les pedres. I així és, a l’excursió del dilluns de la ja passada Pasqua a terres felanitxeres ens ho mostrà: fòssils i foraminífers delaten un passat ara llunyà on altres formes de vida poblaren l’espai que ara trepitjam.

Vorejant la costa del port per arribar a Cala Sa Nau

La passejada des de Portocolom fins a Cala Sa Nau és un dels itineraris on podem observar aquestes pedres que parlen, és clar, si hi anam amb una persona que en sap. També podem observar com la mar ha anat modelant la costa entrant i sortint de l’illa. D’aquesta manera s’han anat formant petites –i més grans- cales que fan del paisatge una meravella. 

Una de les nombroses entrades del mar dins l'illa

La vegetació, que s’ha hagut d’adaptar a la manca d’aigua existent, mostra moltes espècies que vesteixen el litoral que trepitjam: lletreres, mates, estepes, ullastres, garballons, albons... i nombrosos limoniums, en són alguns dels exemplars.

L'estepa llimonenca o morisca (Cistus monspeliensis)
Na Xesca entre lletreres i albons

Detall d'una lletrera

Detall d'una sivina amb els fruits que esperen per madurar

Aquesta jornada va ser molt interessant, ja que na Llum ens mostrà altres indrets propers al port on la gent del lloc sol anar-hi durant l’estiu a refrescar-se i nedar dins les aigües clares i netes.

Com és d’esperar, el moment gastronòmic també hi va ser, aquesta vegada un arròs negre i un altre de marisc. Bona jornada la nostra !!!

 
Una petita torrentera que arriba a tocar mar
 
Sivines, un caló i, més enllà, el far de Portocolom

La mar, capritxosa, ha escarvat una balma

Na Llum i els Joans a fora de la Nau de Cala Sa Nau

Els participants de l'itinerari fotografiats per un fotógraf prehistòric

En Jaume fent passas entre línees

Un dels indrets on na Llum i tanta gent del lloc van a disfrutar de l'aigua de mar

En Joan punyint una roca

Trobada de peus amics

Una gavina corsa?
En Joan i na Maria fent camí per arribar a la platja de les dones i dels homes

Una espècie vegetal de fulles vellutades
Les restes d'una antiga cantera de marès
Descans vora la mar després d'una jornada agradable


divendres, 13 d’abril del 2012

Trepitjant altra vegada La Trapa

Festival de colors, perfums i molts insectes que disfruten la primavera

Diumenge, 1 d'abril
Encetàrem l’abril tornant altra vegada a La Trapa. Aquesta vegada hi havia molta gent que havia tengut la mateixa idea que nosaltres; de fet, el dia no deixava altra elecció, era un dia per anar a passar-ho a la muntanya amb bones companyies.

Dit i fet, cantimplores amb aigua fresca, motxilles carregades de queviures i botes posades ens trobàrem a Can Repic, com sempre. Omplírem cotxes i ens dirigírem fins a Sant Elm des d’on iniciaríem la caminada per Can Tomeví fins arribar a la Vall de Sant Josep, ara conegut com La Trapa.

Arribats a les cases i saludant constantment als excursionistes que trobàvem, ens poguérem fixar amb la meravellosa infraestructura agrícola que construïren els trapencs. Marjades, síquies, pujadors, escalons, monestir, ... i, sobretot, el molí de sang i l’era.

Aquest dia em vaig fixar amb el molí de sang, una construcció única on la bístia voltava a la part alta amb el llom fermat a la perxa i, a baix l’obrador, on la mola i la sumola convertien el gra en pols. Abans però i just ben davant de Sa Dragonera els monjos ventaven els cereals, que havien conreat a les marjades i petits sementers, sobre la gran era.   

Era el moment de fer un berenar-dinar, pa amb coses, qualque panada, un poc de fruita i una mica de vi va calmar els renous dels nostres budells. Després una mica de repòs per seguir la caminada, abans però, anàrem a guaitar al mirador des d’on poguérem veure la magestuosa Dragonera, cala en Basset i la torre de vigia.

Fent passes pel camí poguérem veure moltes plantes que ja havien florit: l’estepa blanca, la gatova i els albons, entre d’altres. El sol encalentia fort i la pujada es feia una mica pesada però aviat vencérem el Collet de La Trapa. Ara la baixada per tombar cap a la dreta per tornar arribar a Can Tomeví i a Sant Elm.

Un dia encertat i profitós.

Cala En Basset des de la pujada a La Trapa
La gatova tota florida


La flor d'estepa blanca amb els estams carregats de pol·len
La llacera que aguanta les bigues de la teula del molí de sang de La Trapa
La finestra que dóna llum on la bístia volta per moure la mola
L'obrador: engrenatges, mola i sumola, la maquinària necessaria per convertir el gra en pols

Les flors de l'albó davant d'un marge molt a prop de l'era
Els excursionistes sollerics al mirador observant Sa Dragonera i Cala en Basset
Imatge de la mina o qanat de la font de La Trapa
Un insecte feinetjant a una flor d'estepa blanca
Les cases i l'antic monestir dels trapencs amb l'era i Sa Dragonera al fons
Fins i tot a la natura n'hi ha que feinetgen a l'ombra mentre altres ho fan a ple sol