dimarts, 17 de juliol del 2012

Rebost analògic [2] part IV


La Tate Modern
un museu d’art contemporani que es troba a la ciutat de Londres i ocupa l’edifici, ara transformat, de l’antiga central elèctrica Bankside Power Station.  

N'Aina, na Xesca i en Lluc damunt del Bridge Millenium i ben davant la façana de la Tate Modern.

Aquesta central va ser dissenyada per Sir Giles Gilbert Scott, arquitecte i dissenyador de les famoses i vermelles cabines telefòniques. 


Telefonant a Mallorca des d'un cabina vermella situada ben davant del Victoria & Albert Museum


Després del seu tancament, l’any 1981, l’edifici es reconverteix en un espai que es destinarà a la divulgació de l’art contemporani. Els arquitectes que reconvertiren i reformaren l’antic edifici foren els suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron; ells dissenyaren les dos pisos de vidre que deixen omplir de llum l’interior fins a la Turbine Hall i, a més, ofereixen als visitants unes magnífiques vistes de Londres.

Un enorme mural collage sobre diferents retalls de la vida de Kahlo
A les parets del passadís, just ben al costat de la cafeteria de l'edifici, més imatges de vida de l'artista mexicana
Moviment, diversitat i curiositat foren les accions que provocà aquesta interessant exposició temporal de la Tate Modern de Londres

La nostra visita es va central en l’exposició temporal sobre Frida Kahlo que va ser molt impactant. Així com també el nombros i divers públic que entrava i sortia de la mateixa. No deixarem de guaitar sobre les impressionants vistes sobre aquesta ciutat tan diversa i sorprenent.

Frida Kahlo,
Va nèixer a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907, quatre anys abans de la revolució Mexicana. La seva personalitat es veu marcada per un profund sentit de la independència i rebel·lia contra els hàbits socials i morals, i sempre es va moure des de la passió i la sensualitat. Es sentia profundament orgullosa de ser mexicana i de les seves arrels culturals. Va tenir un peculiar sentit de l’humor.

Al seu diari personals (el va començar l’any 1944) va escriure el que per a ella representaven els colors que emprava a les seves pintures:

  • Verd,  llum tèbia i bona.
  • Magenta asteca. Tlapalli. Vella sang de figa de moro, el més viu i antic.
  • Cafè, color de mola, de fulla que se'n va; terra.
  • Groc, bogeria, malaltia, por. Part del sol i de l'alegria.
  • Blau cobalt, electricitat i puresa. Amor.
  • Negre res no és negre, realment és res.
  • Verd fulla, fulles, tristor, ciència. Alemanya sencera és d'aquest color.
  • Groc verdós, més bogeria i misteri. Tots els fantasmes usen roba d'aquest color... quan menys roba interior.
  • Verd fosc, color d'anuncis dolents i de bons negocis.
  • Blau marí, distància. La tendresa també pot ser d'aquest blau.
  • Vermell, sang? Doncs, Qui sap!
Fragment del Diari de Frida Kahlo



Frida Kahlo, reconeguda pintora mexicana, es va moure sempre dins les influències d’estils com el realisme, el surrealisme i el simbolisme.

dijous, 12 de juliol del 2012

Rebost analògic [2] part II



Niu a una bassa de Kew Garden, hi podem veure dos polls i un adult de fotja (Fulica atra)

A Londres existeixen nombrosos parcs i jardins,
espais verds que encara ara es conserven des dels temps medievals.
Són vertaders pulmons ambientals i refugi de nombroses espècies ornítiques.

Adult i poll de fotja (Fulica atra) a la mateixa bassa de Kew Garden. La superfície estava plena de llenties d'aigua.


Juliol de 2005, Londres | Anglaterra

Al llarg dels dies que passarem a Londres, poguérem passejar per nombrosos parcs vestits de diferents verds i poblats per herbes, arbustos i arbres. Uns espais nets i molt respectats per la gent que els visita. En ells s’hi respira tranquil·litat i és un vertader refugi per estar una estoneta agradable per descansar de la caminada feta per dins la ciutat.

Als qui ens agraden els ocells, dir que n’hi ha molts i diversos; a les aigües s’hi poden observar des d’agrons fins a fotges o gallinetes d’aigua. I dins dels boscos de roures de Kew Garden poguérem veure un gaig.

Vet aquí algunes imatges (analògiques) que congelàrem ara fa set anys.
Esper us agradin !!!

Una altra fotja, aquesta a les aigües més fondes d'un canal de Kensington Garden, molt a prop de l'estatua de Peter Pan creada pe JM Barrie.
Gallineta d'aigua (Gallinula chloropus) a un canal de Hyde Park.
Dins d'una bassa i davant del Kew Palace, dos exemplars d'oques.
A la vorera d'un canal de Hyde Park, un agró (Ardea cinerea) posat sobre un tronc esperant que l'horabaixa s'acabi.
Mascle de moretó de puput (Aythia fuligula) nedant dins d'una bassa davant del Kew Palace.
A un racó ombrívol davall d'un roure immens poguerem veure un gaig blau (Coracias garulus), tot un personatge dins del món dels petits ocells.


dimarts, 10 de juliol del 2012

Rebost analògic [2] part I


Com que aquest estiu no sortirem lluny de l’illa, aquí us deix la primera entrega d’un petit reportatge d’imatges analògiques fetes a la ciutat de Londres el ben passat juliol de 2005. Esper us agradin...

Aqueixa és la meva petita família; quina sort que tenc de tenir-los !!!

Juliol de 2005, Londres | Anglaterra

Ja en fa set d'anys que férem estada a Londres; va ser un viatge molt mogut i diferent; per moltes raons: la temperatura, la llengua, la gent, l’ambient... i, fins i tot, l’atemptat del 7 de juliol.

Si un atemptat que ens va fer viure un viatge que sempre recordarem pel cúmul de circumstàncies viscudes.

El dia del primer atemptat (nosaltres per sort només visqueren el primer i d’enfora, bé no de tan enfora) teníem previst anar a Greenwich, però haguérem de canviar de programa; ja que quan faltaven 10 minuts per les nou del matí tres explosions al transport públic de Londres van explotar en tres vagons del metro. Tot es va col·lapsar i la infraestructura de telecomunicacions va quedar sense us un llarg període de temps; la qual cosa va fer encara que l’angoixa fos més accentuada, els nostres familiars no pogueren saber coses nostres fins moltes hores després de l’atemptat.

Per sort nostra, i la de molts, la gent ens ajudà i poguérem seguir des de l’hotel com es desenvolupava la recuperació d’una gran ciutat sacsejada per un atemptat terrorista. D’altra gent ho tengué més complicat, familiars morts o greument ferits.   

Nosaltres, tot i alterar el programa de la nostra visita a aqueixa gran ciutat d’Europa, anàrem fent. Les imatges que segueixen es refereixen a diferents passejades realitzades a vorera del gran riu, el Tàmesi. Un riu d’uns 340 quilòmetres de llargària que comunica Londres i altres ciutats amb l’Atlàntic.
El Tàmesi és una vertadera autopista banyada, barcasses de càrrega, llanxes ràpides, golondrines i altres vaixells circulen i donen vida "marítima" a una ciutat per descobrir.

En primer pla la Torre de Londres que guaita dins les capçades de verds arbres. En un segon pla i lluny una de les modernes torres de la City.

St Paul's Cathedral a l'esquerra i la City que guaita al seu costat. La gent que camina sobre el pont Millenium Bridge que penja damunt les aigües del Tàmesi.
Instruments de corda que deixen les seves notes baix del pont Tower Bridge, un enginy victorià de 40 metres d'alçada i 60 d'amplària. Molt a prop la Torre de Londres, un indret d'obligada visita.
La City o distrite financer de Londres mescla edificis colonials, antics i elegants, amb edificis moderns i majestuosos.
Molt a prop de la Tate Modern i baix d'un pont peatonal un músic rasca les cordes de la seva acústica alegrant la passejada a molts, nosaltres no em som una escepció.
A vorera del Tàmesi i amb el Millenium Bridgeal fons, na Xesca -com sempre- explica a n'Aina i en Lluc el que hem vist i veurem. Aquest pont, més tard, sortí a una de les pel·lícules de Harry Potter.