diumenge, 21 d’octubre del 2012

Seguim amb l'ornitologia i la Natural History Services



El passat divendres, 5 d’octubre va tenir lloc, al MBCN de Sóller, la segona xerrada del curs d’iniciació a l’ornitologia del Natural History Services. Aquesta vegada ens parlarem de la tardor i la migració post nupcial. Repassarem primer conceptes de la primera xerrada i, aclarits dubtes, ens endinsàrem a la migració de les aus. Nous conceptes, petits detalls, anècdotes de gent que té moltes hores de “vol”, ja m’enteneu, i preguntes.

Quedàrem per l’endemà. A les 7’30 hores davant del museu per partir cap al Salobrar de Campos i es Cap Salines. Objectius, veure ocells migratoris en plena acció.

La salina consisteix en una bassa poc fonda d'aigua feta per extraure sal. L'aigua salada del mar, quan entra a la bassa, s’anirà evaporant deixant així la sal, que hom recollirà per aprofitar-la a la cuina i, finalment, a taula.


La primera aturada la férem al Salobrar. El Salobrar de Campos és un conjunt d’estanys artificials que es construïren per extreure sal. Al mateix indret però hi ha zones que s’inunden de forma natural, generant així una àmplia zona humida on hi podem observar gran diversitat d’ocells aquàtics.








Nosaltres tenguérem sort, verem limícoles, flamencs, alguna arpella i un esbart de becs d’alena, entre altres espècies. Caminant pel camí que ens condueix a Es Trenc i dins de les salicòrnies, vérem una Argiope trifasciata, una aranya molt cridanera.

Un esbart de becs d’alena volant sobre un gran grup de flamencs, un vertader espectacles. Esper tenir una òptica més llarga per caçar millor aquestes imatges.



De tornada als cotxes, ens aturarem a veure els munts de sal d’aquesta salinera. És espectacular veure com el blanc dels munts de sal van agafant tons diferents en funció de la llum del moment.

L’Argiope trifasciata, una aranya amb dimorfisme sexual que teixeix una tela en forma d’espirall circular de quasi 6 dm de diàmetre amb un fil molt resistent. 







Ara tan sols mancava arribar fins el Cap Salines per contemplar com els ocells que se’n van de la nostra illa es deixen caure fins arran de mar per seguir corrents d’aire que els estalvia energia per així arribar al seu destí.

La sal és el condiment més antic que els humans han fet servir per conservar aliments i cuinar. La localització dels dipòsits de sal era molt important a l’hora d’emplaçar un assentament humà, precisament per el seu ús: conservar aliments.

Acabà la jornada i tothom partí cap a les seves destinacions particulars.
Ara ens queda la tercera xerrada i sortida. Ja informarem !!!

dijous, 18 d’octubre del 2012

Escapada al País Basc [segon dia]



Aquest segon dia el dedicàrem a als voltants de la Reserva de la Biosfera de Urdaibai. Fou declarada reserva de la biosfera l’any 1984 pels seus valors ecolològics i paisatgístics; l’any 1994 va ser declarada ZEPA, zona d’especial protecció per a les aus i es troba inclosa al Conveni de Ramsar des del 1992. Aquest immens estuari el forma el riu Oca que neix a la muntanya d’Oiz i recórrer la vall del mateix nom, passant per la vila de Guernica. Tan sols té 12 quilòmetres de longitud però forma un estuari molt ampli on l’avifauna és diversa i abundant.


Un card ben xalest que vérem pujant a l’ermita de St Juan de Gaztelugatxe 


Als voltants hi ha molts atractius pel que fa a turisme cultural i natural. Nosaltres triarem fer itinerari per pobles de pescadors del redol on poguérem veure alguns molls ben resguardats dels temporals de l’Oceà Atlàntic. Un d’aquests poblets és Armintza que no té platja, només una cala de roca i una escullera feta en conciència per resguardar els seus vaixells dels temporals marítims; un vertader trencaones.

Detall de l’escullera d’Armintza, una vertadera obra d’enginyeria

Matí tranquil de mare i fill, un dia per anar a pescar i gaudir d’una mar plana i una mica de sol

L’altre destinació important d’aquest dia va ser Gaztelugatxe, un illot que pertany a la localitat de Bermeo. Aquest illot es troba unit a la costa amb un pont de dues arcades i una escala que es va enfilant per les vessant de l’illot. Uns 230 escalons de pedra picada ens acompanyen fins arribar a l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe, que data del segle X i pareix esser d’origen templari. És un indret des d’on hi ha una vista espectacular de la costa biscaïna i –valga la redundància- no deixa de ser un espectacle el veure les ones com rompen al litoral o les aus marines com solquen l’espai aeri, o, per què no, grans cetacis foradar la superfície de la mar. Res un lloc on s’hi ha d’anar. La primera vegada que el visitàrem no hi havia tanta gent, ara és un indret molt transitat, però no deixa de ser recomanable.  

Acabàrem les aturades a Mundaka, on estava ple de cotxes, no trobàrem aparcament i decidírem anar a estirar les cames per l’estuari d’Urdaibai. Un altre lloc que amb tranquil·litat i temps val la pena deixar-s’hi perdre. Ja hi tornarem !!!

Segueixen unes imatges, que segur seran del vostre agrat; així ho esper !!!


El litoral proper a l’illot de Gaztelugatxe mostra vertaderes obres d’ensinyeria natural: roques i pedres que desafien la gravetat, ponts solcats dins la roca per la persistència de l’aigua marina...
Comença el viacrucis, primer creuar un pont de dues arcades, altre construcció d’admirar




I fonoll marí florit que s’aguanta dins d’una encletxa d’un penya-segat




Més envant escalons i petites aturades davant de creus que aguanten forts vents del nord


Les sargantanes vigilen les deixalles dels humans per així anar subsistint dia rera dia
El expedicionaris contents d’haver guaitat a dalt de tot. Ara, ja baix de Gaztelugatxe només quedava remuntar per anar a assaciar la gana

Mare selva a Urdaibai

Els fangs de l’estuari d’Urdaibai


dimarts, 2 d’octubre del 2012

Escapada a Biscaia [primer dia]

Cristall i titani són la pell d'aquests gran monstre de cultura artística


Enguany el Museu Guggenheim Bilbao celebra el seu quinzè aniversari i ho fa amb un ampli programa d’esdeveniments artístics. Nosaltres hi férem una ullada i ens va agradar, com sempre que hi hem anat.


L'atri dirigeix la gent cap a les nombroses sales d'exposició que hi ha


Però el que realment val la pena veure i observar detingudament és l’edifici, l’espai que va dissenyar l’arquitecte Frank Gehry. Un edifici amb 24.000 m2 de superfície dels que 11.000 estan destinats a exposició. Aquest espai escultòric és, senzillament, espectacular i, alhora, innovador. Tot el conjunt s’integra perfectament a l’espai urbà de la ciutat; que s’ha anat recuperant del seu passat industrial.


La gent escolta les indicacions de la guia. L'atri és el lloc des d'on comença la visita cultural a aquest immens espai

Hem de recordar que l’indret on s’alça aquest gran i espectacular edifici abans era un moll d’ús portuari i industrial. Per tant, es va recuperar el pas del riu Nervión creant així un espai per la ciutat on oci i cultura es donen la mà.


Vertaderes  torres d'escales de ferro s'enfilen als tres nivells del gran museu

La pell de l’edifici està feta de fines planxes de titani, unes 33.000, que aconsegueixen uns efectes originals segons la tonalitat que agafa l’esmentat material segons l’atmosfera del moment. La pedra i el vidre són altres materials que es van fer servir.


Na Maria i en Joan escolten concentrats les explicacions de l'obra visual de Jenny Holzer "Díodes lluminosos" instal·lada al Guggenhein de Bilbao l'any 1997

L’espai interior és ampli, molt ampli. S’organitza a través de l’atri central des d’on connecten als tres nivells del Museu amb ascensors de titani i vidre, vertaderes torres d’escales de ferro i passarel·les corbades; vertaderes obres d’enginyeria. Aquests tres nivells ofereixen un total de vint galeries que mostren obres d’artistes d’arreu del món; que mostren obres singulars i innovadores de gran format.

Grans i petits hi troben el seu espai
La matèria del temps de Richard Serra a la sala 104 del museu ens ofereix vuit escultures d'acer de dimensions variables. L'obre genera al visitant la sensació de moviment i vertígen a l'hora.
Els reflexes del pont que creua el riu Nervión es troba perfectament integrat dins d'aquest espai cultural
L'entrada al museu, façana de titani i cristall

Na Llum, en Joan, na Maria, na Xesca, na Maria Bel i en Joan davall aquesta gran aranya de metall que custòdia el gran museu d'art contemporani Guggenhen de Bilbao.

Val la pena guaitar-hi !!! Aquí teniu un grapat d’imatges, a veure si són del vostre agrado.


Informació treta de la web http://www.guggenheim-bilbao.es