divendres, 20 de desembre del 2013

rebost analògic [4]: pobles banyats

Imatges de racons de la mediterrània, de pobles banyats amb històries semblantsi amb gents que estimen la terra i el mar.


Ja n’han passat d’anys d’aquestes imatges. Pobles banyats, aquella curolla de congelar imatges de diferents indrets de la nostra mediterrània, pobles de gent senzilla i tendra que conviu disfrutant i deixant disfrutar: pescadors, pagesos, ramaders... i tota casta de gent amb oficis arrelats a la terra i al mar, aquesta mar petita.

Andalusia, Sardenya, Eivissa, Menorca, Grècia, Venècia, Rovinj i Mallorca són els indrets que donen llum, color i textura a aquestes imatges. Són fruit de viatges d’enrere, de molt enrere. Viatges que férem amb la “trotamundos” i amb la gent del GOB; viatges que aprenguérem moltes coses que ens han servit al llarg dels anys viscuts. De fet, tot el que ara sent són records de petits moments molt significatius i que són mostrats a les fotografies que teniu just seguit.



Dalt Vila, Eivissa.
Façana que rep la llum directe d'un sol que escalfa a l'hivern
i acalora a l'estiu.

Tros d'una façana d'una casa a l'Empordà, Catalunya.

Fragment del Ponte Vecchio (pont vell), una de les imatges més caçades a Florència. Un pont que des del segle XIII ja estava ocupat per comerciants i artesans: curtidors, carnissers, pescadors... Aquests oficis foren substituïts per joieries i orfebreries cap el 1593 per evitar les males olors de les carns i peixos sobrants que tiraven al riu Arno. Aquest pont va ser l’únic que respectaren els nazis l’abril del 1944.
Barcassa fent mercat al port de Poros, una menuda
illa grega molt a prop del Peloponès.


Església del Mercadal, Menorca.
Posta de sol a l'Adriàtic, concretament a Rovinj, Slovènia.


Rovinj, poble de pescadors de la península d'Istria, Slovènia.
Detall d'una petita campana d'una capella a Oliana, a Sardenya.


Carreró ombrívol a Venècia.
Façanes que guaiten a un carrer d'aigua també a Venècia.


Trast d'una petita botiga a un carrer de Venècia molt a prop de l'ara Museu d'Història Natural; abans magatzem turc durant els segles XVII-XIX.
Façana a Cala Fornells, nord de Menorca.

dimarts, 10 de desembre del 2013

temps de tardor que espera l'hivern





Aviat acabarà la tardor, aquesta tardor que enguany li ha costat ser ella mateixa. De fet, n’hi ha que diuen que no ha estat present. Tant se val, sabem que va començar el 22 del passat setembre a les 22 hores i 44 minuts, i que la seva durada haurà estat de 89 dies i 20 hores. Després deixarà pas a l’hivern, que prendrà el relleu el proper 21 de desembre.



Durant l’equinocci de tardor dia i nit valen el mateix, hi ha les mateixes hores de sol que de nit a gaire bé tot el planeta; això sí, mentre que al pol nord no veurà el sol al pol sud no es farà de nit. Planeta de contrasts, què li hem de fer?



Sabem que la tardor és època de precipitacions, que enguany no han estat molt abundants però que si han banyat de valent. Les temperatures, a mesura que el dia s’ha anat escurçant, han anat minvant i aquesta sí que ha estat més generosa que la pluja; el fred s’ha deixat i es deixa sentir just quan el sol s’amaga darrera del Pujol den Banya.



El fet d’anar-se enfosquint fa que la clorofil·la dels arbres caducifolis deixi pas a altres substàncies, altres pigments com són els carotenoides i les antocianines. Substàncies que donen aquests colors tan elegants i càlids com el marró, el groc taronja i el vermell. Cirerers, albercoquers, ametlers, caquiers, figueres, polls, oms... es van despullant davant d’un hivern que aviat arribarà; abans però, ens criden que els mirem per veure el seu espectacle particular. Després deixen caure, tira a tira, el seu fullam.




Aviat però, just entrat l’hivern, el dia anirà prenent terreny a la nit i, sense que ens adonem compta tornarà arribar la primavera i els arbres que perderen les fulles dins la tardor es tornaran a vestir de verd per donar nous fruits i ombra per fer passar un estiu falaguer. 




El passat diumenge anàrem a estirar les cames i els ulls es varen anar fixant amb les imatges que teniu al costat. Esper us agradin i fins una altra. 

















dimecres, 27 de novembre del 2013

rebost analògic [3]; les sensacions d'unes formes i colors


El passat 13 de novembre va ser el segon aniversari d’aquest blog, d’aquesta curolla de voler mostrar i compartir. És per això que ara m’agradaria presentar-vos unes imatges d’un viatge que férem al 2004. He escollit algunes de les moltes que vaig fer després d’haver llegit i fullejat un regalet que em vaig fer l’altre dia de pagès.

Aquesta és l'única imatge d'aquesta sèrie que no va ser caçada a la península d'Itàlia. Es tracta d'un detall del velam d'uns paperins de festa dins del mes de juny,
durant les festes de Sant Pere al Port de Sóller

Es tracta del títol “El ojo del fotógrafo. Composició y diseño para crear mejores fotografías digitales” de Michael Freeman. Idò sí, sobre la composició i el disseny de les imatges. Tot d’una el vaig fullejar, de sobte, vaig pensar en unes imatges analògiques que vaig caçar durant aquest viatge a Itàlia.

Sino vaig malament, totes tres imatges corresponen a diferents mosaics que poguerem veure a les Termes de Caracalla, a Roma.

Són unes imatges que l’enquadrament retalla un disseny de la realitat que arriba a totes les parts de la fotografia. Imatges que mostren la textura d’un tros gran o petit d’una realitat i de multituds d’objectes que construeixen o composen el disseny abans esmentat. Detalls de mosaics dels antics romans a les termes de Caracalla o a l’església de Sant Pere de Roma. Altres detalls d’algunes façanes de toves de fang a Roma o a Lucca, que mostren el pas del temps i en són testimoni d’una realitat llunyana. Altres imatges mostren el dibuix vegetal d’una Toscana que es mostra, ens atreu i convida la nostra curiositat per descobrir-la i sentir-la d’una manera més intensa.

Aquestes dues imatges de castanyes les vaig fer a un carrer comercial a Roma. No sé ben bé que hi feien ja que era el mes de juliol, però hi eren i em cridaren l'atenció.
Aquestes altres dues imatges corresponen també a la ciutat de Roma. La primera és un detall d'un mosaic que vérem a l'església de Sant Pere i l'altre un toçet d'una façana feta amb toves de fang que segur que ha emparat nombrosos ruixats, forts vents i baixes i altes temperatures.
En fi, el pas del temps.

Crec que us agradaran i, com a nosaltres, us vendran ganes d’anar-hi per descobrir altres racons d’aquesta mediterrània plena de llum, color, formes i textures.


Uns poms curiosos i de colors vistosos a un mostrador discret d'una botiga senzilla a un carrer de la ciutat de Lucca, un indret original sense cotxes i ple de moltes coses per descobrir.
També a Lucca, un detall d'una façana que deixa entreveure la història de l'habitacle antic i llunyà dins la discreta i llarga història d'aquell carrer.


Aquestes dues imatges mostren el mosaic vegetal d'una Toscana que apostà per la vinya fa molts i molts anys. Les formes, els colors i les textures que ens ofereix són immensos i, si afegim els colors que se'ns mostren en les diferents estacions de l'any, ni pensar-ho.
Hi haurem de tornar, i si potser una vegada en cada una de les estacions millor.
Aquesta imatge vertical i a la part de baix, les filaneres de cada un dels ceps semblen un pentagrama vegetal.
Lluny, els camps de la Toscana central, a prop detall del portell d'una murada d'una ciutat medieval que va ser construïda el 1203. Es tracta de Monteriggioni, una ciutat envoltada d'unes altes murades amb 14 torres fortificades. Res, una passada!





diumenge, 24 de novembre del 2013

Rebost analògic [2] part III



Història natural i humana a la ciutat de Londres... sembla que el temps no ha passat tan aviat i sí, n'han passades de coses i ens hem fet més majors tots plegats.
Aquesta és una entrada que va quedar sense penjar fa una llarga estona, crec que un any. Es tracta d'unes imatges que mostren la visita a diferents museus a la ciutat de Londres fa uns vuit anys. Va ser una bona experiència familiar.

L'espectacular entrada, la Great Court, un immens espai de llum

Admirant els verstigis del passat a les grans sales del British Museum

Detall d'una tela de seda de molts segles enrera

Ètnies d'Amèrica i Àfrica són present a la sala

L'esquelet d'un gran dinosauri dóna la benvinguda als visitants del museu de ciències naturals de Londres

Una balena blava al Natural History Museum, una sala molt interessant pels qui els hi agradin els gran mamífers
Esperant entrar dins del Victoria & Albert

Na Xesca troba tela de llengües, sembla que el seu origen és a l'orient


dimarts, 1 d’octubre del 2013

L'onada verda que demanà seny i consens als seus governants...




L’Ara Balears la qualificava d’històrica; jo, senzillament, la qualific de cívica, pacífica i nombrosa, molt nombrosa. Tan sols record les que es feren per protegir el territori i la llengua anys enrere com a multitudinàries, però no com aquesta. I aquesta vegada per demanar una educació de qualitat, dissenyada des del seny i el consens social.


A ningú li agraden les imposicions. Sempre he dit que un bon aguiat s’ha de fer sense preses, a poc a poc, i encara així ens pots sortir salat, fat o se’ns pot aferrar i cremar-se una mica. Amb l’educació passa el mateix, ha de ser un bon aguiat i l’hem de cuinar lentament i amb molta cura. Són molts els ingredients a posar i els hem de posar en seny, hem de tenir en compte QUI se’ls ha de menjar i COM. Hem de saber posar la taula i l’hem d’assaborir TOTS per igual des de la diversitat. El per què, senzill: el futur és de tots i TOTS som els qui hem de dir –amb consens- què volem ser en ser grans. Hem de saber com volem contribuir des del nostre saber i esforç al lloc on ens ha tocat viure i amb la gent amb qui ho hem de compartir. Tan si volem com no, tots formam part d’una comunitat i amb ella ocupam un territori que ens marca i condiciona; però també ens cuida i ens acull alhora.



Vegeu idò el que veren els meus ulls de la caminada verda pels carrers de Ciutat aquest diumenge horabaixa, quan més de 90.000 persones decidiren fer costat al col·lectiu de docents de les nostres Illes. Esper que aquest plat sigui del vostre gust.