divendres, 25 de gener del 2013

A trenc d'alba i enfora de tot


Aquest dia decidírem anar a veure com naixia el dia al Llevant de Mallorca, concretament a l’extrem nord-oriental. Era ben dematí, havíem deixat n’Aina a l’aeroport de Palma i la fosca ens va empenya fins a Cala Mitjana. Feia fred i el cel estava ennuvolat. El vent no s’aturava i feia alçar l’aigua de la mar fins terra endins.


El sol esqueixava l'alba i els niguls. El vent alçava l'aigua de les ones d'una mar enfadada.

El sol encara no despuntava i amb la fosca ens dirigírem cap a Cala Estreta i Es Matzoc. Era fascinant veure néixer el dia en el mateix instant en que les ones i el vent posaven música a l’espectacle. Poques gavines feien acte de presència, encara era fosc però el dia s’anava aclarint tira a tira.


Na Xesca que s'enfila pel caminoll dels Carabiners, camí que puja i baixa i et fa descobrir nouves formes del paisatge.

L’emoció de tot plegat ens la donava la llum mentre s’intensificava i delatava lentament aquell paisatge  meravellós de turons i platges verges. Les sensacions eren intenses, infinites; érem lluny de tot, a terres tranquil·les.

Mar enfadada, vent que bufa fort, aigua que s'aixeca, sol que lluita per començar un nou dia i niguls que corren pel cel de les nostres illes.


El camí vorejava la costa o la mar, segons com es mirir. És un camí, més aviat un tirany, el camí dels Carabiners. Puja i baixa, baixa i puja; aquests alts i baixos et fan descobrir diferents perspectives del paisatge i nous racons.


La serralada de Llevant amb els primers raigs de sol


Després de Cala Mitjana, cala Estreta. Més envant Cala Dèntol i Es Matzoc. Aquí les onades entraven fort i el vent et feia sentir la saladina de les ones a la cara.  


Les ones rompen a prop de les platges de Llevant

Deixant la platja i endinsant-nos dins del pinaret, ens enfilarem fins arribar a la torre d’Albarca. Aquesta és una torre de vigia que no feia feina sola, des d’ella podem veure la talaia Moreia cap a ponent i, cap a llevant, la talaia de Son Jaume. Foren construïdes cap allà al segle XVIII amb la intenció de defensar l’illa dels corsaris i pirates que solcaven la mediterrània.

L'entrada de la torre d'Albarca.







Torre d'Albarca custodiada per un petit bosquet de mata.

Entrarem dins l’edificació i pujarem fins a dalt per l’escala de caragol. A dalt descobrirem el canó que defensava l’indret. En aquest moment el sol ja il·luminava gran part de l’espectacle geogràfic. Turons i muntanyes es descobrien dins un paisatge verge on el vent i els niguls jugaven amb el llum. Després de contemplar una bona estona l’indret, baixarem i ens dirigirem cap a Cala Mitjana, allà on havíem deixat el cotxe. Arribats i afamats, decidírem fer un bon berenar a Artà: un bon cafè amb llet i dues llesques de pa amb oli i formatge.

Les aigües de finals de tardor corren pels torrentons de la zona. Un garballó enmirallat dins de l'aigua transparent.
Palmes de garballó que esperen caure.



Berenats, sonà el mòbil: n’Aina  havia arribat a la seva destinació. 
Un diumenge acabava de començar, això sí, d’una manera diferent. 
Fins una altra!!!








dimarts, 22 de gener del 2013

Contemplar la mar


Fa uns dies que tenc aquestes imatges preparades per sortir i també fa dies que no sé quines paraules han de ser les que les han d’acompanyar.

Les vaig fer un horabaixa tard des del mirador de Santa Catalina, al Port de Sóller. Era un dia on la mar estava enfadada, feia envestir les ones als penya-segats del nostre litoral i el vent feia arribar la saladina terra endins.

Mirant pel visor i atracant les onades amb el zoom vaig deixar que la mar entrés dins la càmera i la realitat hi va quedar dibuixada.

Esper us agradin...