dimecres, 27 de novembre del 2013

rebost analògic [3]; les sensacions d'unes formes i colors


El passat 13 de novembre va ser el segon aniversari d’aquest blog, d’aquesta curolla de voler mostrar i compartir. És per això que ara m’agradaria presentar-vos unes imatges d’un viatge que férem al 2004. He escollit algunes de les moltes que vaig fer després d’haver llegit i fullejat un regalet que em vaig fer l’altre dia de pagès.

Aquesta és l'única imatge d'aquesta sèrie que no va ser caçada a la península d'Itàlia. Es tracta d'un detall del velam d'uns paperins de festa dins del mes de juny,
durant les festes de Sant Pere al Port de Sóller

Es tracta del títol “El ojo del fotógrafo. Composició y diseño para crear mejores fotografías digitales” de Michael Freeman. Idò sí, sobre la composició i el disseny de les imatges. Tot d’una el vaig fullejar, de sobte, vaig pensar en unes imatges analògiques que vaig caçar durant aquest viatge a Itàlia.

Sino vaig malament, totes tres imatges corresponen a diferents mosaics que poguerem veure a les Termes de Caracalla, a Roma.

Són unes imatges que l’enquadrament retalla un disseny de la realitat que arriba a totes les parts de la fotografia. Imatges que mostren la textura d’un tros gran o petit d’una realitat i de multituds d’objectes que construeixen o composen el disseny abans esmentat. Detalls de mosaics dels antics romans a les termes de Caracalla o a l’església de Sant Pere de Roma. Altres detalls d’algunes façanes de toves de fang a Roma o a Lucca, que mostren el pas del temps i en són testimoni d’una realitat llunyana. Altres imatges mostren el dibuix vegetal d’una Toscana que es mostra, ens atreu i convida la nostra curiositat per descobrir-la i sentir-la d’una manera més intensa.

Aquestes dues imatges de castanyes les vaig fer a un carrer comercial a Roma. No sé ben bé que hi feien ja que era el mes de juliol, però hi eren i em cridaren l'atenció.
Aquestes altres dues imatges corresponen també a la ciutat de Roma. La primera és un detall d'un mosaic que vérem a l'església de Sant Pere i l'altre un toçet d'una façana feta amb toves de fang que segur que ha emparat nombrosos ruixats, forts vents i baixes i altes temperatures.
En fi, el pas del temps.

Crec que us agradaran i, com a nosaltres, us vendran ganes d’anar-hi per descobrir altres racons d’aquesta mediterrània plena de llum, color, formes i textures.


Uns poms curiosos i de colors vistosos a un mostrador discret d'una botiga senzilla a un carrer de la ciutat de Lucca, un indret original sense cotxes i ple de moltes coses per descobrir.
També a Lucca, un detall d'una façana que deixa entreveure la història de l'habitacle antic i llunyà dins la discreta i llarga història d'aquell carrer.


Aquestes dues imatges mostren el mosaic vegetal d'una Toscana que apostà per la vinya fa molts i molts anys. Les formes, els colors i les textures que ens ofereix són immensos i, si afegim els colors que se'ns mostren en les diferents estacions de l'any, ni pensar-ho.
Hi haurem de tornar, i si potser una vegada en cada una de les estacions millor.
Aquesta imatge vertical i a la part de baix, les filaneres de cada un dels ceps semblen un pentagrama vegetal.
Lluny, els camps de la Toscana central, a prop detall del portell d'una murada d'una ciutat medieval que va ser construïda el 1203. Es tracta de Monteriggioni, una ciutat envoltada d'unes altes murades amb 14 torres fortificades. Res, una passada!





2 comentaris:

  1. Vaja quines fotos més xules, Pere. Sa que més m'agrada és sa de ses castanyes torrades. T'has fitxat que hi ha un cuc torrat damunt una castanya?

    Salut i Bona nit: Joan

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan, el cuc torrat no el trob. Me podries dir quines són les coordenades?
    Salut i fins una altra...

    ResponElimina