diumenge, 13 d’abril del 2014

La Selva del Camp,2014. Memòria d'una calçotada.

Els més joves calçotaires xerrants de les seves coses després d'haver compartit taula...


Ja fa tres anys que hi participam, tres anys que han estat i estan essent molt significatius. Aprenem coses noves i compartim moments i experiències. Sempre és profitós!

En Jordi i na Marta sempre ho tenen tot apunt i ens esperen amb els braços oberts. Són dues persones molt amables i, sobretot, hospitalàries. Cada vegada que hi anam sempre aprenen coses noves i intercanviam conversa i punts de vista; ens anam coneixent i, tira a tira, s'endinsa una amistat, una bona amistat. Estic molt agraït amb el que fan per a nosaltres. Moltes gràcies, Jordi i Marta des de la roqueta.

Reviure el procés de collir els calçots i preparar-los per cuinar és tota una experiència. I a taula, ni us ho imaginau!!!

Segueixen unes imatges d'aquesta darrera calçotada per recordar petits instants. Esper us agradin.

Fins aviat i salut per totes i tots !!!


Na Maria Bel, en Gori i na Llum que miren el càmera i els altres contents després de l'experiència gastronòmica.

N'Antònia i en Rafel escolten en Gori, que sorprés ha vist passar davant d'ell dues tartes; una pel seu aniversari, l'altra per l'aniversari de na Marina. I és que, tanmateix, tots ens feim grans !!!

I tenen tot el temps a davant seu....

Dos pagesos s'entenen quan parlen de coses de la terra.

Au idò, els anys passen i, quan passa, s'ha de celebrar !!!









dimecres, 2 d’abril del 2014

Barcelona, 2014. Memòria d'una estada.

Despertar a Barcelona i veure com et miren els teus dos fills, no té preu. Records d'infantesa que no són tant lluny però sí que et fan veure que el temps passa massa depressa.


Va ser dins dels passats mesos de febrer i març. Com cada any viatjàrem fins a Barcelona per assistir a la calçotada dels nostres amics de La Selva del Camp. Abans però ens aturàrem a veure la nostra filla i els companys de pis. De pas hi passàrem la nit.

Despertar a Barcelona té les seves avantatges; nosaltres aquest dia volíem visitar dues exposicions: el dematí al Caixa Forum a veure la de “Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns Mediterrani”; i, al capvespre, al Palau Robert a veure la de “Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa”. Totes dues molt interessants i amb petits i grans detalls per aprendre coses noves o, si més no, novedoses.

Com sempre que anam a veure la nostra filla, ens condueix per carrers que ella ja coneix i que sap que ens agradaran. Aquesta vegada també li férem cas i escoltàrem les seves indicacions. I de tot plegat, aquí teniu algunes imatges que ens ajudaran a fer memòria d'una estada.


Reflexes d'edificis antics dins edificis moderns...

Amunt i avall, i d'un costat a un altre. Mourer-se per dins una ciutat gran... per sobre l'asfalt.

I mourer-se per dins ciutat davall terra...

Arribar a un indret i veure part de la ciutat altra vegada reflexada a les vidrieres enormes d'un altre edifici....

... i arribar al lloc desitjat i descobrir més reflexes...

I la gent, pacient i tranquila que vol descobrir coses noves.

I façanes de toves construïdes anys enrera.

Descobrir coses noves dins d'una gran ciutat: les exposicions en són un bon exemple.

Davall terra altra vegada per anar a dinar...

I anar a comprar quatre queviures per cuinar...

I ja hi som. Llapis i paper, colors i formes, textures i moltes i moltes idees. Aquesta és una bona exposició, val la pena anar-la a veure. 

Il·lustrar-se amb les il·lustracions d'una gran mestre. Aquelles il·lustracions que contàren i educàrem tant als nostres fills. Recordar moments viscuts d'infantesa.

Idees i formes, colors i textures,... i moltíssimes idees.

La creativitat no té límits... Gràcies Roser !!!