dimecres, 14 de maig del 2014

altafulla & sitges


Ens aturarem a Altafulla, una vila que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel castell dels Marquesos de Tamarit i per la vil·la romana dels Munts, que no poguérem veure.

Férem unes passes pels carrerons per estirar les cames. Se'ns feia difícil deixar enrere les experiències viscudes però sabíem que aquest era el darrer dia, les darreres hores a terres catalanes.



Entre Altafulla i Sitges, la nostra darrera aturada, se troba Torredembarra. Aquí havíem de fer una aturadeta per comprar llavors de calçots, ja que en Gori vol provar el seu cultiu a terres de sa Serra.



La darrera aturada a Sitges, on dinaríem i voltaríem pels seus carrerons. Va ser un darrer dia interessant i trist a l'hora. L'any que vé ja ho repetirem!!!



Us deix amb les imatges que capturarem; esper us agradin.















dimecres, 7 de maig del 2014

siurana, 2014

L'església de Santa Maria, a Siurana.

Diu la llegenda que en una fortalesa enfilada dalt d'un cingle escarpat a les ara conegudes terres catalanes existia un regne sarraï: el regne de Siurana, el darrer reducte sarraí de Catalunya. Els seus murs eren impenetrables i resistiren fins un dia estrany de l'any 1153.  El seu rei moro Almemoniz i la seva reina Abdelàzia -dona de gran bellesa- foren traïts per un habitant d'aquest castell.
Sembla que els cristians dedicaren molt de temps i esforços en conquerir l'esmentada fortalesa, però els seus ocupants s'hi resistiren en coratge i valentia.

Segueix la llegenda contant que la traïció d'un veí del castell -com ja he dit- va facilitar la conquesta de l'indret per part dels cristians. Tot va ser destruït i, diuen, que avui per avui se pot veure el rostre del traïdor en una roca de Siurana. També, tal com segueix el relat, dins la roca viva, si troben marcades les potes del cavall que la reina mora va voler estimbar amb ella a l'ara anomenat «el salt de la reina mora».

Siurana, o hem de dir el castell de Siurana, va ser l'últim reducte sarraí de Catalunya (1153). Aquesta fortalesa defensava la frontera entre dos mons diferents. De fet, la seva localització, per la geografia i morfologia del lloc, ja conformen un veritable refugi: enfilat sobre un cingle a uns 900 metres d”alçada des d'on es pot contemplar un paisatge espectacular: turons i muntanyes, serralades i comellars, i el serpentejar d'un riu que pren el nom del poble: el riu de Siurana.

La nostra visita va ser curta però molt agradable. Com sempre, en Jordi i na Marta ens ho havien preparat molt i molt bé. Dinàrem al restaurant de Siurana on poguérem disfrutar d'un bon vi, d'uns bons plats i d'un immillorable servei; us ho recoman.

He guardat aquesta entrada al blog fins aquesta setmana; la setmana que començam les fires i festes del nostre poble. El per què, idò molt senzill; amb aquesta visita a Siurana vaig pensar amb el poblat sarraí d'Almallutx -aquestes troballes que duen a terme el nostre amic arqueòleg Jaume Deyà i el seu equip sembla que ho van confirmant- i el patiment que degueren tenir quan foren invadits per tropes cristianes. O també el patiment dels sollerics d'aquell 11 de maig de 1561 quan, asustats, esperaven la incursió dels pirates sarraïns. En cadascuna de les situacions la paraula resistència o una altra, la incertesa. Tot plegat ens hauria ja d'haver ensenyat que la història i les històries -o hauríem de dir els capricis- sempre es repeteixen. 
Quina llàstima, sembla que encara no n'aprenem!!!


Detall de la façana posterior de l'església.

En Jordi i na Marta explicant a na Xesca les vistes que des de Siurana es contemplen.
L'expedició pels carrerons estrets i empedrats.

El riu Siurana solcant el paisatge.

Identificant sobre el planell les coses que anam vegent.


Muntanyes, turons i cingles; i les restes de la fortalesa.

Façanes de pedra que conten històries d'un temps llunyà. Dos cans tranquils que passegen pels carrerons del castell.


En Gori i na Llum cercant el nord o el sud...


Un peix dins l'aigua d'un safareig que servia per fer la bugada.


La roca mare i la murada que es besen i, a sobre, un senyal que ens assegura que veritablement es tracta d'una fortificació.

dijous, 1 de maig del 2014

porrera, febrer·març de 2014

La muntanya crea un paisatge suau amb turons que mostren una vinya que fa un vi d'aquells que es fan estimar.

Contemplant Porrera i els seus turons sembrats de vinya.

Un pendent vestit d'avellaners, vinya i petits ametlers.

De la Selva a Porrera: paisatge Priorat.

Dos cotxes, sis persones i un petit món per compartir i descobrir.
En Jordi ens va preparar un itinerari prou interessant. Sabia que a na Llum i a mi ens agradava Lluís Llach i que a en Gori li encantava la terra i els treballs que s'hi fan, senzillament, l'entusiasmen. A na Xesca sempre li agrada tot, si és que aquest tot es tracta de conèixer. Per això ens presentà una ruta pel Priorat fent una primera aturada al poble de Porrera.

Porrera és un poble del Priorat situat a la dreta del riu Cortiella i al llevant de la comarca. Està agermanat amb el poble mallorquí de Porreres. Antigament formà part del territori de Siurana, l'altre destí d'aquesta diada de la nostra descoberta.

Allà poguérem veure els carrers i carrerons que s”enfilen costa amunt. Finestres i finestrons que guaiten, i portals i portes que s”obrin i tanquen davant la gent que hi passa. La gent, tranquil·la, amunt i avall amb el seus què fers de cada dia.

A les façanes, no a totes, hi pengen rellotges de sol. Alguns són molt atractius. Sembla que alguns d”ells daten dels anys 1840 i 1880.

Vaig recordar aquell 10 d”octubre de 1994 quan va diluviar a Porrera. Les destrosses varen ser molt importants i els veïnats es creien que mai més aixecarien el cap. Sortosament, feia poc que Lluís Llach s”havia instal·lat al poble. Veient la descomunal destrossa, decidí ajudar al poble i als seus veinats: primer amb un concert a Reus i després amb l”edició del disc "Món Porrera». Des de llavors Llach està estretament vinculat a aquesta terra, concretament en el món enològic: el vi del Priorat.

Veieu idò algunes de les imatges que congelàrem durant la nostra estada per Porrera. Esper us agradin.




Coster de turó modelat per la mà de l'home.

El poble de Porrera amb les seves vinyes despullades de fulles.

En Gori, na Llum i en Jordi satisfets davant d'un ametler florit, molt aprop de Porrera.

En Gori amb Porrera al darrera.

Vegetació mediterrània als turons del Priorat.

Xesca, Marta, Llum, Gori i Jordi al pont antic de Porrera, just davant del celler Vall Llach.

Xesca, Marta, Llum, Gori i Pere al pont antic de Porrera.

Magestuos rellotge de sol a una façana molt aprop del celler de Lluís Llach.

Teulada i teules, antenes i fumerals, finestrals i balconades.

Poema de Miquel Martí i Pol a una tela clavada a una portassa antiga.

Façanes i finestres de carrerons estrets i ombrívols.

Una porta curiosa amb un personatge animals que reposa tranquil prenent el sol de primavera.

Ametlers, avellaners i vinya; els fruits de la terra del Priorat.

Na Marta, na Llum, en Gori, en Jordi i na Xesca baixant del mirador des d'on es pot contemplar Porrera i els seus voltants.