divendres, 18 de juliol del 2014

Cinc dies a la República Txeca (4): un tast de Praga

Praga, ciutat vella i encisadora, roman a vorera del riu Moldava (Vltava) i t'embruixa tota ella amb els seus colors, les seves formes, la seva gent i els seus menjars.


Praga, la ciutat de les cent torres o la ciutat daurada o la mare de totes les ciutats o el cor d'Europa és, des de l'any 1992, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Roman tranquil·la a vorera del riu Moldava a la Bohèmia Central i els seus edificis ens conten nombroses històries escrites a cadascuna de les seves façanes. Nosaltres tan sols férem un petit tast del que en “parlen” les imatges que teniu en aquesta entrada.

Anàrem de la plaça de Venceslau -on hi férem una bona passejada- al Castell de Praga, on visitàrem la Catedral de Sant Vit. Entre aquests dos extrems passàrem per l'Ajuntament Vell, on ens embadalírem observant el rellotge astronòmic medieval situat a la façana. Després, per arribar a l'altra part del riu fins el Castell vàrem haver de passar pel Pont de Carles, el pont més vell de la ciutat. El tram d'aquest pont és ple d'activitat: estàtues a banda i banda, mercadets, músics, artistes...

Només us puc dir que serà un altre viatge per fer -ja es troba a la llista- i seguir descobrint els secrets que amaga aquesta ciutat daurada.

Ara, donar les gràcies a les persones que ho feren possible: Valeria, Eva, Simona, Thomas i tots els altres mestres de l'escola de Jablonné nad Orlici, que ens acolliren tant bé i ens mostraren gran part dels seus secrets del lloc on viuen.

Façanes de carrerons que arriben a la plaça de l'ajuntament, a la Ciutat Vella.
Bassiot que ens convida a entreveure una de les façanes d'hotels que hi ha a la plaça de Venceslau, a ciutat nova.
La torre de l'ajuntament de la Ciutat Vella mesura un 70 metres d'altura i és un indret ideal per veure tota la ciutat.

Finestres i façanes que escriuen història i ens la presenten amb les seves formes i colors.


Orloj, el rellotge astronòmic, el més antic del seu tipus a Europa, dat de 1410.
Gent amunt i avall, a peu o amb tramvia...
La vorera del riu Moldava, un lloc tranquil on poder gaudir d'unes vistes espectaculars.
Sobre el Pont de Carles sempre hi sona música de molts estils, aqui, una banda...
... que va fer ballar a en Joan i na Valeria.
Casal antic on reparaven la teulada, molt a prop del Castell.

Detall de la façana de la catedral de Sant Vit, edifici gòtic del distrite del Castell de Praga.

Mouerer-se és fàcil, sobretot si fas servir el transport públic.


Però a peu tot és més fàcil i profitós.

Creativitat, colors i formes t'acompanyen tot el temps.

Botigues originals i maques amb uns llums d'horabaixa que et fan descobrir petits detalls de petits indrets molt agradables.
Façanes modernes que ens deixen entreveure façanes més antigues.

L'altre bassiot que ens delata que la vida és per descobrir coses noves i aprendre del que anam omplint dins de la particular motxilla de l'aprendre.

Algunes titelles que ens recorden que a Praga tothom hi té lloc.

Vista parcial del pont de Carles.

dilluns, 14 de juliol del 2014

Cinc dies a la República Txeca (3): Neratov

Una restauració que deixa entreveure tal com era el temple als seus inicis.

 
Aquest dia anàrem a descobrir altres racons no molt lluny de Jablonné nad Orlicí. L'expedició pujà a diferents vehicles de mestres, pares i mares i, per carreteres que anaven serpentejant un paisatge verd i fresc, ens atracàrem primer al llindar entre Polònia i República Txeca; de fet, fent dues o tres passes dins territori polac ja canvià el servidor del mòbil.

Seguint fent camí arribàrem a la nostra primera destinació: Neratov, petit poble prop de la frontera polonesa a la vall de Divoké Orlice. Aquest va ser un important lloc de peregrinació des de  la segona meitat del segle XVII. Entre el 1723 i 1733 es va començar a construir l'església barroca de l'Assumpció de la Mare de Déu. Dins la Segona Guerra Mundial, aquesta església va ser cremada i va sobreviure perquè no hi va haver doblers per enderrocar-la. Des de l'any 1992 es treballa per recuperar aquest temple. Avui dia, nosaltres ho férem, es pot visitar l'església que té un impressionant sostre de vidre.

Seguirem fent camí després de dinar per anar a visitar una fortificació de la Segona Guerra Mundial i el Monestir de Hedec. Un petit grup de «claustrofòbics» anàrem directe a dalt d'una muntanya on s'hi troba un refugi molt original i molt estimat pels habitants de la zona. Aqui hi sopàrem i dormírem. Va ser la darrera nit d'aquesta experiència europea.

D'aqui ja aniríem a Praga, on faríem la nostra darrera nit a la República Txeca.

Us deixam amb algunes imatges que recorden l”aventura, esper us agradin!

Detall el sostre de vidre, una obra espectacular.
L'ombra del sostre es projecta sobre una pared interior.
Coníferes als boscos propers de Neratov.
Molses, líquens i soques d'arbres de fulla caduca.
Els niguls que caminen al vent sobre els suaus cims de les muntanyes del redol de Neratov.
La llenya sempre estimada als pobles del nord on el fred hi és present durant molts mesos.
Tulipes de colors amb un fons de cases típiques a Neratov.

Arbre solitari a un sementer molt a prop de Neratov.
Una tempesta que s'atraca al Monestir de Hedec.
Passejada entre arbres de fulla caduca al Monestir de Hedec.




dijous, 10 de juliol del 2014

Cinc dies a la República Txeca (2): Litomyšl

Façanes de colors vistes des de l'estàtua del compositor txec Bedrich Smetana.
Entre cases renaixentistes i barroques s'alça una torre dins de la plaça allargada de Litomysl.
Des de la plaça allargada i per carrerons estrets decobrírem coses tan originals i divertides com aquestes il·lustracions rascades a la llarga façana d'un carrer.
Detall de la façana "rascada".

Detall de la façana del Castell de Litomysl, entre les finestres s'hi pot veure un curiós i original rellotge de sol.
No hi ha cap raspat igual a la façana del castell !!!

Un altre rellotge de sol entre els finestrals del castell.

Raconet abans d'entrar al recinte del castell.

Des d'una part alta de la ciutat es pot veure el sostre de les cases amb la torre que hi ha a la plaça allargada.

Imatge caçada des d'un espai verd, és un indret tranquil i molt agradable.


Imatge que delata la tranquil·litat de la barriada.

Davall de les arcades de les cases de la plaça allarga, un portal amb unes inscripcions màgiques. Un secret de les Tres Majestats de l'Orient.

Quan la primavera esclata...

Aquest va ser un altre dia molt interessant. Primer la feina, tornàrem anar a l'escola per intercanviar experiències i seguir coneixent noves maneres de fer o, senzillament, altres punt de vista. A vegades, veure una mateixa cosa des d'una altra perspectiva t'ajuda a descobrir coses noves.

Després dinàrem tots junts al menjador de l'escola, on també poguérem veure un espai comú amb nous suggeriments per aplicar. Aquest dia la cuina ens preparà un menú típic txec, va ser molt bo!

El capvespre hi va haver una gran sorpresa: la visita a la ciutat de Litomyšl. Hi arribàrem després de viatjar una hora amb bus per un paisatge on bosc i prat s'anaven presentant. Turons i poblets, revolts i torrentons anaven dibuixant un itinerari que et convidava a tornar-hi. De fet, crec que és una de les zones que m'agradaria tornar-hi, hi ha moltes imatges que no he caçat.

Litomyšl és una ciutat situada a la Bohèmia oriental. Diuen que va nàixer durant el segle XIII a partir d'un assentament fortificat en el camí de Trstenice, una important ruta comercial que existia entre Bohèmia i Moràvia. 
 
La principal visita d'aquest itinerari va ser la del Castell de Litomyšl, un castell renaixentista del segle XVI. Per les seves característiques d'arquitectura refinada va ser inscrit al 1999 a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Tant les façanes com l'interior són d'admirar.

Però l'itinerari no va començar pel castell, de fet, aquesta va ser la darrera visita. El trajecte l'iniciàrem ben davall de l'estàtua dedicada al compositor txec Bedrich Smetana; abans però, descobrirem i caminàrem per la plaça allargada de la ciutat. Una plaça de les més grans de la República Txeca on hi ha un ajuntament gòtic amb tot un conjunt de cases barroques i renaixentistes algunes amb arcades i habitacions de planta baixa. Tot plegat ens mostra un espai on la gent, des de fa segles, intercanvia mercaderies i fa de la vida la seva millor amiga.

Des de la plaça i en direcció al Castell, ens ficàrem per carrerons i placetes per descobrir racons que podeu veure a aquest petit reportatge.

Esper us haguin agradat. Fins una altra!!!

dimecres, 9 de juliol del 2014

Cinc dies a la República Txeca (1): Jablonné nad Orlicí.

Detall d'una branca amb fulles i flors d'una pomera; l'arbre que és present a casa un dels racons d'aquest poble acollidor.


Hi arribàrem el dimecres a les sis de l'horabaixa després d'un viatge molt llarg però entretingut; cotxe de Sóller fins a l'aeroport de Palma; avió de Palma a Barcelona i de Barcelona a Praga. Quan arribàrem a Praga, ens hi esperaven dos mestres i una mare. Ells ens guiaren fins a l'estació de ferrocarril, des d'on anàrem cap a un poble proper a Jablonné. Arribats al poble, allà pujàrem a diferents cotxes de pares, mares i mestres que ens acompanyaren fins a la destinació. Una vegada arribats a Jablonné, els nostres alumnes anaren amb les famílies acollidores i nosaltres de cap a l'hotel on hi havia les altres delegacions del projecte Comenius: Escòcia, Xipre i Polònia.

Jablonné nad Orlicí és un poble d'uns 3500 habitants situat a l'est de Bohèmia i als peus de les muntanyes de l'Àguila. És un lloc tranquil envoltat de prat i boscos. Les persones són amables i servicials. Les mestres i els mestres són, també, amables i servicials i, a més, simpàtics i agradables. Els alumnes són, senzillament, el mirall de mestres i pares: simpàtics i amables.

El primer dia, que va ser de viatge, els mestres soparem tots junt a la pizzeria del poble; per cert, un menjar genial,i no parlem de les cerveses. Cansats, ens anàrem a dormir.

L'endemà tocava anar a l'escola, descobrir nous amigues i amics i veure com feien la feina a un indret molt lluny de casa nostra. Vérem classes diferents amb alumnes i mestres diferents; coneguérem idees noves i maneres de fer. Va ser una experiència molt positiva.
Després de berenar, allà comencen molt prest la feina, anàrem cap al teatre del poble. Allà hi tengué lloc l'acte de començament de l'encontre, la que seria la penúltima trobada de l'esmentat projecte. Totes les delegacions tenguérem el nostre espai per presentar-nos com escola i país.

Després de dinar férem descobert pel poble, una passejada genial. Vegeu les imatges que els meus ulls descobriren.

Esper us agradin !!! 

Una imatge de la plaça on la gent va amunt i avall.

Un detall d'un corralet on una branca de pomera guaita amb els botons d'unes flors apunt d'esclatar la seva primavera.
Finestra de doble vidriera que ens delata que els hiverns són freds i llargs.
L'aigua a terra, una petita bassa, testimoni d'una brusca privameral.
Detall d'un mostrador d'un negoci del poble. Cossir, teles, temps d'estar a casa durant l'hivern.
Una construcció típica de l'indret. Al corral sempre hi ha un lloc per a la llenya tant necessari per fer més còmode l'hivern,.

El rellotge de sol del cementiri i l'església.