dissabte, 22 de novembre del 2014

Nenúfars en un indret de sa serra


Un dia voltant per la nostra serralada nord arribàrem a una possessió de muntanya i en una bassa d'un jardí hi trobàrem uns nenúfars que es deixaren veure...


Els nenúfars són unes plantes conegudes també amb el nom de nimfees; un gènere de plantes d'aigua dolça. Tenen les flors grosses i unes grans fulles degut a la gran abundància d'aigua del lloc on habiten.

El seu nom nymphaea prové del grec que significa Nimfa, un ésser mitològic que li encanta l'aigua. Divinitats de la natura de la mitologia romana i grega.

Les seves flors tenen moltes formes i colors i desprenen uns aromes particulars; però només duren uns cinc dies. Tenen dos tipus de fulla ben diferenciats; unes suren damunt de l'aigua i de forma arrodonida, les altres es troben per davall de la superfície. Les seves arrels solen ser molt llargues, per això viuen a basses amb una certa profunditat.

El seu origen el trobam al continent asiàtic i a l'africà. Però nosaltres en trobàrem en una bassa dins plena serra de Tramuntana;això sí, era en un jardí d'una possessió de muntanya.









dissabte, 15 de novembre del 2014

Un dia al Puig de Galatzó


Un passat diumenge d'aquest mes de novembre un grup de persones que ens agrada fer passes per la muntanya anàrem a fer-ne pel Puig de Galatzó. Era la segona excursió del grup anomenat “Clàssiques a peu pla”. 
 
Ens trobàrem tots al km 97 de la C-710, entre Estellencs i Andratx, una mica abans d'arribar al Grau. Aparcàrem els cotxes, agafarem les motxilles i començàrem a caminar.


Davora un rotlo de sitja i d'una barraca de carboner, els participants de la segona excursió de "Clàssiques a peu pla".

El primer tram, per una pista forestal de forta pendent, ens va conduir a la Boal de Ses Serveres, on ens aturarem a fer el primer glop d'aigua. Després agafàrem la direcció del pas des Cossi, caminoi que s'enfila lentament pel coster de la muntanya fins arribar a es Pinotells i es Coll des Morro. Garriga, carritxeres, safrà bord, pins, algun corb i altres excursionistes compartírem espai i temps.

Fent camí entre la garriga anant alerta en trepitjar qualque safrà bord.

Entre carritxeres i estepes s'enfila el camí mostrant les penyes que encara hem de conquerir.
Un dia fantàstic, una llum neta i una temperatura agradable. No en parlem de les vistes. Lluny Sa Mola de s'Escolp.

Just passat es Coll des Morro i es Pinotells. Ens mancaven moltes passes per arribar...


Ens aturàrem a fer una petita berenada al pas de Na Sabatera, just abans d'enfilar el camí cap el cim del Galatzó. Entre trams de pujada dolça i d'altres no tan dolces arribàrem a dalt. Hi havia altres excursionistes que, com nosaltres, gaudírem de les meravelloses vistes que hi ha de la Mallorca que es deixa veure d'allà dalt. Aquest dia va ser net i clar i la temperatura va ser molt agradable.


En Vicenç, na Pilar i na Maria Bel ent camí i deixant enrera unes magnífiques vistes de la pujada al Coll des Morro.
Un rera l'altre després de berenar fent camí per arribar ben amunt.
En Bernat, en Vicenç, na Xesca, en Jordi (lluny) i la resta en teringa per arribar al cim.
Esl "clàssics, a peu pla" al cim del Galatzó...
En Maties dalt d'un penyal..

 Arribà l'hora de baixar i a mig camí decidírem pegar una altra mossegada (“el dinar”). Compartírem vinet i cafè i qualque dolç i emprenguérem camí una altra vegada. Aquest cop baixaríem de cap a Ses Fonts per arribar a la Boal de Ses Serveres. Abans però guaitàrem per un mirador d'on podem gaudir d'unes vistes de la nostra mar Mediterrània. 
 
I ja és tot, fins un altre proper diumenge!


Guaitant a la Mediterrània...

dimecres, 12 de novembre del 2014

Cinc dies a París (IV i fi)


Camamil·la al jardi medieval del Musée National du Moyen Âge.

Aquest era el quart dia, va ser el més plujós, gris i, fins i tot, fresquet. Però  no ens va aturar de fer coses, la llista per descobrir era llarga i sabíem que no seria la darrera vegada que tornaríem escollir aquesta ciutat per seguir coneixent les “coses” que quedarien dins del sarró.

Tanca de l'esmentat jardí. Es tracta d'un estil de tanca molt antic, talment com es feia abans de poder disposar de xarxes metàl·liques o altres sistemes moderns.

Aquest dia triàrem un indret interessant, singular, històric, recuperat...: el Musée National du Moyen Âge, que ocupa l'antic Hôtel de Cluny. Se troba ben enmig del barri llatí i ben aferrat a les termes gal·loromanes (segles I i III) i ocupa l'edifici que cap el segle XII acollia els abats de Cluny. És un dels millors exemple de l'arquitectura medieval que es pot veure a París.

Detalls d'alguns dels vitralls que podem veure al museu, daten d'entre els segles XII i XIII.

Mentre a fora queien gotes i el dia segui gris ens deixàrem dur per la màgia d'aquest espai d'història medieval. Dins s'hi amaguen col·leccions de producció medieval importantíssimes: tapissos, talles, vitralls (la majoria d'ells dels segles XII i XIII), escultures, objectes quotidians... A una de les sales destaquen els sis tapissos de la col·lecció “La dama de l'unicorn” teixits al sud d'Holanda a finals dels segle XV.
 
En Rafel, na Xesca i na Cata asseguts dins el frigidarium, fent un descanset.
Detall de les parets de toves col·locades fa molts segles a les termes gal·loromanes.


L'itinerari et deixa descobrir els passadissos i les voltes subterrànies que et condueixen a les restes de les termes  gal·loromanes: el frigigarium (la sala de banys freds), el tepidarium i el caldarium (les restes dels banys tebs i calents). Paisatge del passat que et fa pensar amb l'enginy dels que l'idearen i el construïren. Una passada!

Rajoles medievals amb detalls significatius.
Rellotge de sol curiós i molt interessant a l'exterior de museu.
Detall del rellotge de sol.


Va ser un dia que ja ens sortí el cansament; feia tres dies que feiem passes i més passes i moltes descobertes. El cos ja ens va dir que anéssim més pausats i així ho férem, de fet el dia acompanyava. Va està bé conèixer aquest espai que ens va deixar descobrir i descansar alhora.

Cantonada de dos carrers de la zona del barri llatí, un espai molt interessant per a descobrir.
Durant el cafetet, una tepesta d'aigua de bambolla. Una passada. La ciutat s'aturà una bona estona fins que sortigueren les clarianes.

Edifici singular molt aprop de la seu de la UNESCO.

Na Cata i na Xesca pegaren una ullada a la Saint-Chapelle mentre en Rafel i jo fèiem una cervesa. Després de dinar, al mateix lloc de la cervesa, anàrem a fer una volta per cercar un bistró per fer el cafetet; de sobte, el cel tornà més gris i fosc, vent i aire fred atracà una tempesta d'aquelles que a Sóller en deim “d'aigua de bambolla”, un espectacle que va fer aturar l'activitat de la ciutat. Quan acabà passarem el Pont Neuf i anàrem a veure la Torre Eiffel i l'edifici de la UNESCO, indret on es declarà la Serra de Tramuntana de Mallorca Patrimoni de la Humanitat.












dimarts, 4 de novembre del 2014

Cinc dies a Paris (III)


Tercer dia a Paris, després de berenar i preparar les coses per sortir vérem que el cel tornava estar tapat però s'entreveien clarianes lluny, molt lluny.

Aquest dia volíem descobrir Montmartre, un pujolet no molt enfora del centre on històries, vistes i comentaris no feien més que despertar la nostra curiositat. 


Agafàrem el metro, ens asseguérem i contemplàrem la gent, la diversitat de persones que com nosaltres voltaven per la ciutat europea a la recerca de noves descobertes i profitoses aventures.


Aviat arribàrem a la parada, just davall de l'habitada i visitada Montmartre. Hi havia molta gent! Seguirem les indicacions i començarem a pujar els escalons d'una escala que pareixia que no havia d'acabar mai. Començava davant d'una escola de primària i acabava ben davant de l'església del Sacré-Coeur, des d'on hi ha una vista de la ciutat espectacular.


Just on la imatge surt més cremada, on hi ha més intensitat de llum, hi ha l'escola de primària. Al seu costat s'hi troba el primer escaló d'una llarga escala empinada que s'enfila fins fer-te arribar a una esglèsia molt visitada.
La basílica s'inspira en l'arquitectura romana i bizantina. La seva forma és de creu grega amb quatre cúpules, la central té vuitanta metres. Dins d'aquest edifici emblemàtic s'hi guarda una campana, la Savoyarde, de tres metres de diàmetre i d'unes vint-i-sis tones de pes.
L'any 1875 s'hi col·loca la que seria la primera pedra i el 1914 s'acabà de construir. No es va consagrar fins el 1919, quan va finir la primera Guerra Mundial.
Des dels peus de la Basílica del Sacré Coeur hi ha unes vistes espectaculars. S'hi observau la imatge hi trobareu una grua, és la mateixa que es veu des de la finestra del Musée d'Orsay.

El cel s'anava esqueixant i el sol, aquest dia, volia dominar la ciutat. Els colors i les formes que delatava eren esplèndids. El temps de na Cata, na Xesca i en Rafel visitaven l'interior del Sacré-Coeur, vaig quedar embadalit escoltant dos músics de color amb una guiterra acústica i una caixa de percussió. Aviat tengueren un bon nombre d'espectadors que -la veritat- disfrutàven i disfrutàvem amb les seves cançons i, sobretot, de la seva interpretació. Genial!

Aquests dos músics s'entregaren al públic i féren que el dia fos esplèndit.


Façanes, finestres, finestrals i, sobretot, fumerals que guaitaven sobre les teulades d'una manera molt ordenada.
Ja erem a l'altra vessant de la petita muntanyeta, cases i casones curioses que feien aturar tota classe de turista.
Els protagonistes del viatge: en Rafel i na Cata a l'esquerra. Un servidor i na Xesca a la dreta. Asseguts a la carrera d'un dels locals nocturns més coneguts de París: Au Lapin Agile.
Començàrem a voltar pels carrers d'aquest “llogaret” fins arribar a la Place du Tertre on -tota plena de gent- vérem artistes amb les seves paletes i pinzells que anaren dibuixant i pintant la realitat del voltant, el que els hi passava pel cap o bé i més senzill, les seves obres.

Aviat seguirem carrers amunt i avall fins arribar a l'anomenat Museu de Montmartre, més aviat un centre d'interpretació del lloc que recorda els moments àlgics de la intensa vida dels cabarets i el pas del pintor espanyol Picasso, tot a través de fotografies, quadres i cartells de l'època. Des de les finestres i el pati es podem observar les vinyes de la Butte, el que queda d'elles.

Ja ens trobam al museu de Montmartre. Xesca, Rafel i Cata escolten les explicacions de la guia virtual. Es trobavem al jardí posterior.
Dins del museu observant nombrosos dibuixos, caricatures i fotografies de temps passats.
Detall del que resta de les vinyes de Montmartre.

Seguírem caminant i, alhora, baixant d'aquesta muntanyeta tan visitada. 

Curiosa la pintada: una jove turista fent el que ens agrada la fotografia; però detall significant. La pintada està feta sobre paper i no sobre la façana d'obra vista. Serà per respecte? Si és així, genial!
 
Baixada que me recorda a la pel·lícula "3 Days to Kill" on surt l'actor americà Kevin Costner i nombrosos indrets de la ciutat de París.

Les cases eren curioses i els comerços que veiem eren molt interessants: botigues de formatges i vins, venda de peix fresc i ostres, farmàcies a banda i banda... 


Aviat les olors de les cuines dels restaurants ens despertaren la gana. Ja era migdia i feia hores que el berenar s'havia consumat. Havíem d'agafar forces i energia per seguir les descobertes del dia. Dinàrem a un restaurant discret d'un menú senzill però bo amb un vi de la terra que va acompanyar l”estona. Panxa plena, seguírem davallant fins arribar a la zona baixa de la Butte, on poguérem contemplar la façana del famós Moulin Rouge.

En Rafel fent el "casting" per si el contracten al Moulin Rouge.

Aviat arribàrem a la zona de l”Opéra Garnier,  dels Grans Boulevars. Allà ens va sorprendre un altre músic amb una acústica que, ell totsolet, tenia més d”un centenar de persones que el miraven i escoltaven amb moltíssima atenció. Per suposat, nosaltres hi quedarem una bona estona, fins i tot comprarem el CD.

Molta gent tenia parada l'orella a aquest cantant i a la seva acústica. Va ser molt maca l'experiència.
En Rafel comprant el cd.

El cantant ben davant de l'Academie Nationale de Musique.
Interior de la Galeries Lafayette, un edifici amb una cúpula ornamentada amb vidres de colors i peces de ferro forjat. Uns magatzems comercials que val la pena visitar. Na Xesca s'hi comprà unes sabates més lleugeres i còmodes, tenia els peus destrossats de tant caminar.

El trajecte feia moure les cames que ens feren arribar fins a l”Avenue des Champs-Élysées i els Jardins des Tuileries on voltàrem i admiràrem tan el disseny del gran jardí com l”arquitectura dels diferents edificis que l”envolten. 

Creuant la carretera, entre l'Arc de Triomphe i els Jardins des  Tuileries.
Diferents moments i vistes dels Jardins des Tuileries. La gent, fins i tot na Xesca, aprofita les darreres hores de sol.

Arribàrem al les afores del Musée du Louvre i poguérem observar també les façanes dels edificis amb la llum de la posta de sol.

L'horabaixa al Louvre, poca gent i tranquil·litat. Fou magnífic.

D'un pont a un altre capturant la posta de sol d'aques tercer dia. A la dreta la silueta del Musée d'Orsay. Uns darrers minuts espectaculars.