dimecres, 10 de desembre del 2014

Diumege passat, una experiència inoblidable.


Pla de sa neu del Puig de Massanella. Detall del porxo de nevaters i teix dins una clariana del diumenge passat.


El passat diumenge, 7 de desembre, els participants de la tercera excursió de les clàssiques a peu pla tenguérem una experiència inoblidable. El nostre objectiu era assolir el cim del Puig de Massanella pel pla de sa neu i davallar pel camí que condueix a sa font de s'Avenc. No va poder ser així, però visquérem uns moments que, tal vegada, no podrem a tornar-los a repetir.

Ens vérem al Coll de Sa Batalla, eren les 8'45 hores del dematí. Feia fred, la nit del dissabte al diumenge havia nevat de valent i el dia era ombrívol i els niguls no paraven de passar. Motxilles a l'esquena i ben abrigats començàrem a enfilar-nos travessant el torrent des Guix per passar pel portell i la font del mateix nom. Seguíem el camí de carro que ens havia de conduir a la possessió de Comafreda.

Comafreda és una possessió de muntanya que existeix des del segles XIV. Des del segle XV fins el 1890, les possessions de Massanella i Comafreda varen pertanya a la família Descatlar. A partir del 1890 passaren en mans d'una altra família, la Coll de can Barra d'Or. La contrada era terres de bandolers, la qual cosa va condicionar el desenvolupament econòmic de les esmentades possessions. Passat el temps es va desenvolupar l'activitat ramadera i la producció d'hortalissa regada amb l'aigua de la font de l'Hort. L'arrendament de les cases de neu (que produïren durant els segles XVIII i XIX fins que tancaren el 1925), la producció de carbó vegetal i de calç també deixarien ingressos a aquella economia de muntanya.

Passada la barrera, on pagarem la quota establida per poder circular per la propietat, poguérem veure lluny el Frontó del Puig de Massanella i, més prop, el forn de calç a la nostra dreta, just a devora el camí de carro. L'aigua corria i el fred es deixava sentir, hi havia neu a les voreres i, a mesura que anàvem guanyant terrenys, es feia més present. Arribàrem al Coll de sa Línia o Coll de Mancor, a 820 metres d'alçada. Allà hi férem la fotografia de grup. Glop d'aigua i cames amunt! Cap al camí des nevaters de Massanella!

Na Miquela, en Biel, en Gaspar, en Jordi, en Vicenç, na llum, na Cati, en Jaume, na Xesca i na Catita; els espedicionaris del diumenge. Imatge feta al Coll de Mancor o de sa Línia.

El Coll de Mancor agafà el topònim de Coll de sa Línia degut a la línia elèctrica provinent de la central hidroelèctrica del Gorg Blau, que es va inaugurar el 1905.

Fent camí per terres de carboners i nevaters.
Falguera i petjades de cabres dins la neu caiguda la nit del dissabte.
Na Miquela que s'enfila pel camí des nevaters de Massanella.

Ara l'objectiu era arribar al pla de sa neu però a mesura que anàvem agafant alçada hi havia més neu. Arribats als pilons on ens indiquen les dues direccions, cap al pla de sa neu o cap a sa font de s'Avenc, ens aturarem a pegar una mossegada. Feia molt de fred i restarem poc temps a lloc. Els temps no acompanyava gaire i un petit grup decidí baixar cap al Coll de Sa Batalla i, els altres, s'aventuraren a pujar fins el pla de sa neu (1200 metres d'alçada). Una vegada arribats i entre la boira poguérem veure les parets de pedra seca, que facilitaven la feia d'arreplegar la neu, el porxo dels nevaters i la casa de neu, una de les millors conservades. Sembla que ja hi era cap el 1636, té idò una llarga història. Dins el seu interior s'hi troba un gran rotaboc (Acer opulus sp. Granatense), de la família dels aurons, de fulles molt vistoses dins temps de tardor i arbre relicte de la nostra serra.

No poguérem estar de veure un dels teixos que habiten aquell indret. Després entre la boira i la neu als peus trescarem per trobar de nou el camí que, sense fer el cim, ens tornaria a conduir al creuer dels pilons, on dinàrem i beguérem un vinet, un licor de cafè i unes herbes que encalentiren cos i esperit.

Lentament anàrem baixant de cap al Coll de Mancor per arribar més tard al Coll de Sa Batalla. Agafarem cotxes i cap a Sóller s'ha dit!

Tots els participants d'aquesta tercera ruta no ens oblidarem de l'eixida i esperem ho poguem repetir en altres ocasions.


Pujant pel camí des nevaters. Entre les clarianes dels niguls poguerem veure el pla de Mallorca i altres racons de l'illa.


Preparant llaç sobre la neu per seure una estona i pegar un roec.


Al fons l'Albufera de Mallorca i, més a prop, el Puig de n'Alí de 1038 metres d'alçada.

Clarianes, boires, sol i vent.




Entre clarianes s'Alcadena, es Castell d'Alaró, es Tossals i altres racons de la Serra.

Cabrera al fons, el Puig de Randa i el pla amb columnes de fum que el vent hi anava jugant.

Imatge feta per un excursionista simpàtic. Pere, Vicenç, Jaume, Jordi, Biel, Llum, Xesca i Cati al pla de sa neu, a 1200 metres i dins vent i boira.

Anavem arribant a la casa de neu.


La casa de neu del pla de sa neu. 15 metres de llargària, 8'30 d'amplària i 5 de profunditat. Una casa de neu que pareix esser que existeix des del 1636. Ja n'hi ha i per molts anys !!!

Portell des pla de sa neu.

Jordi, Biel, Vicenç, Jaume, Xesca, Llum i Cati; tots satisfets de l'eixida.

Una altra amb galtes i nas ben vermells. Encara no haviem begut el vinet.
Visita discreta a un teix centanari.

Tornant cap el punt on dinaríem.

En Vicenç i en Jaume davallant pel camí des nevaters. A devora en Vicenç podem veure una pared que protegia les bísties que davallaven amb els pans de neu.

Arribats als pilons. Fon i Puig o Puig i Font? Nosaltres hi dinaríem.

Biel, Vicenç i Jaume ja entrant dins el bosc d'alzines del Coll de Mancor.

S'Albufera de Mallorca i molts de niguls a l'horitzó.