dimecres, 15 d’abril del 2015

Treure de la terra...

... els preuats calçots.



Com cada any, l’aventura comença a ca na Marta i en Jordi, els nostres bons i estimats amics de La Selva del Camp. Berenam i preparam les coses per anar al mas. 

Mentre les dones van a cercar diferents ingredients per cuinar, nosaltres ens dirigim al mas per començar a descalçar els calçots. Aquest any, però, ha estat especial per a mi. Limitat i peu coix, en Jordi em preparà una plataforma als darreres del seu tractor on, talment una personalitat, vaig poder seure a una cadira i passejar-me dins del sembrat dels calçots. Mentre en Jordi, en Gori i en Rafel descalçaven jo anava espolsant la terra i col·locant els calçots que cuinaríem i, més tard, degustaríem a taula.

Amb les flames d’un foc viu fet amb branques d’avellaners i olivera anavem cuinant els calçots que abans havíem disposat sobre una xarxa de metall. Abans, però, els havíem anat preparant un a un: tallar les arrels i escurçar les fulles. D’aquesta manera quedaven apunt de cuinar i menjar a taula.

Poc a poc s’anaven cuinant i els embolicaven dins paper de diari per conservar la calentor i acabar de confitar. Asseguts ja a taula anaren compareixent els diferents menjars que aquell dia degustàrem: calçots amb salsa romesco, vi de la terra, embotits torrats, mongetes blanques i pa, un pa pagès de bona llesca i molt gustós.

Totes les calçotades que hem viscut fins ara han estat inoblidables, però aquesta també la recordaré amb una especial estima.


Gràcies Jordi i Marta per la vostra amabilitat i hospitalitat !!! 

Segueix un curiós reportatge amb imatges de tres reporters gràfics. Esper us agradin.

Seqüència d'imatges que mostren l'eixida de descalçar els calçots per a celebrar la calçotada de 2015. Com sempre els bons amics Marta i Jordi ens esperen amb els braços oberts. Ens Jordi, que té solucions per tot, va treure el tractor i, talment com el Papa, me col·locà dins la caixa amb una cadira. Perquè? Idò per què un coix pogués participar de la tasca de descalçar els calçots.
De l'hort a la cuita. Arreglar els calçots i preparar-los per a la cuita. Branques de la poda, foc, fum, fulls de diari ... i cap a taula.
A taula tothom hi fa bondat... Cares rodones i galtes vermelles, ulls vidriosos i boques amples... panxes que s'omplen de bons menjars

La sobretaula sempre animada i celebrada. Na Marina feia anys. Molts i bons !!!

Tot acaba i aquest any no havia de ser una excepció... Ara a esperar una altra temporada per a repetir i compartir aquests moments viscuts que ens agraden tant recordar per tornar-hi.

dimarts, 7 d’abril del 2015

Tastar el Delta...

Canyet que s'estén a l'espai immens del Delta de l'Ebre.


Si el dia abans va ser gris i plujós, aquest va ser ventós i net. El cel era blau i els niguls blancs, menuts i ràpids desfilaven amunt de nord a sud passant davant dels nostres ulls. Amb el vent, l'aigua s'arrissava i els ocells es protegien darrera qualsevol cosa: pedres, matolls, munts d'arena, síquies... De fet, un bon esbart d'agrons blancs menjaven arresarats dins d'una síquia de transvàs a devora els camps d'arròs.

Feia temps que en Jordi ens havia preparat aquest itinerari per descobrir un dels indrets més importants dels sud d'Europa pel que fa a l'ornitologia. També però, és un indret amb molts valors paisatgístics i naturalístics; sense deixar de banda la gent, la cultura i la gastronomia. És cert que el temps no acompanyava gaire per contemplar ocells i que sortits del cotxe el vent ens feia recular, però la visita ens va servir per fer-nos una idea del com és el Delta i així poder tornar-hi, no una vegada, si no moltes més.

El Delta de l'Ebre és un paisatge singular, un paradís amb una identitat pròpia i un llegat cultural ampli. Ple de racons per a descobrir nombrosos detalls: el cultiu de l'arròs i els mol·luscs, l'explotació ancestrals de la sal, petits racons amb cultiu d'hortalisses... laberints de camins i canals d'aigua. Un parc natural amb més de tres-centes espècies diferents d'ocells, una representació del 60% a nivell europeu.

Els camps d'arròs, sense sembrar encara, es mostraven clars i nets, sense color. Algun, ja llaurat, es mostrava marró, aquell marró de terra fèrtil que espera la llavor del pagès. Val la pena visitar el Delta quan els camps estan sembrats i mostren tots els colors del verd i, més endavant, quan l'espiga d'aquest cereal comença a madurar, dels verds passaran a grocs i daurats. Una altra raó per visitar aquest indret de la Mediterrània.

L'itinerari que férem va ser molt interessant, en Jordi, que coneix bé la zona ens va preparar un camí on poguérem fer un bon tast de Delta: de l'Ampolla ens dirigírem a l'ecomuseu de Deltebre, on ens férem una idea del que podríem descobrir aquella jornada. Després ens dirigírem cap a Sant Jaume d'Enveja per arribar a la Platja d'Eucalíptus. D'allà, i pel camí sorrenc del Trabucador, arribàrem a la península de la Banya, un indret molt interessant per les persones que ens agraden els ocells. Lluny vérem munts blancs de sal de les salines de la Trinitat.

Ja era hora de dinar i decidírem arribar a un poble anomenat Els Muntells, allà entrarem en un restaurant on tastàrem el Mediterrani, degustàrem vins de la terra i, panxa plena, tocàrem el cel.

Diu un llibretó del Patronat de promoció turística de la zona «...terra que xiuxiueja refilets de bellesa inesgotable...»; i no va gens errat. Nombrosos racons que mostren natura i cultura i petits detalls de les maneres de fer de la gent. 
Hi tornarem, segur que sí!!!

Les Salines de la Trinitat a la península de la Banya.
Munts de sal a l'extrem de La Banya. Niguls petits i blancs que el vent empeny.

L'aigua no s'atura de moure amb la força del vent.


Camp llaurat que espera ser sembrat d'arròs.

Esbart de flamencs que cerquen menjar dins de l'estany.