London 72 /1

Arribats a l’aeroport de Gatwick i després de prop de dues hores de vol, ens dirigírem amb el Gatwick Espress cap a l’estació de trens Victoria. Allà agafaríem el metro per anar de cap a la zona de Bayswater,  on trobaríem a na Xesca i n’Aina per dinar i omplir el dia amb les passes que havíem programat.

Aquesta era una eixida que ens faria recordar deu any enrere i que, ara que tots som més grandets, ho veuríem amb un altres ulls, amb uns altres interessos o, fins i tot, amb unes altres ganes.

Mentre en Lluc i jo ens anàvem atracant al centre, elles  ja havien fet passes pel Notting Hill i per Portobello. Ara tan sols restava posar busques i deixar les motxilles a l’hotel i a seguir descobrint. El destí ens va conduir de cap el Covent Garden. Aquest és un barri amb plaça i mercat que reben el mateix nom. Després de l’incendi del 1666, on el foc començà en un forn a Pudding Lane i es va anar escampant lentament per algunes barriades properes, el mercat de Covent Garden va anar agafant força i es convertí en el més important del país. A nosaltres ja ens va entusiasmar la primera vegada i, aquesta, ho tornà a fer. És un mercat on hi pots trobar botigues, restaurants, paradetes, artistes, malabars, mags...

Les passes ens conduïren al Lyceum Theatre on poguérem comprovar que encara ara ofereixen –i amb gran èxit- el musical del Rei Lleó. Passejàrem pels voltants i creuant el Thamesis arribàrem al Royal National Theatre on hi entrarem per admirar l’edifici per l’interior i l’oferta cultural del moment. Sortint de l’ indret ens dirigírem de cap al British Airways London Eye, una gran roda vertical de 135 metres d’alçada i construïda l’any 2000 per commemorar el nou mil·leni. Té 32 cabines per a 25 persones i, des d’elles, es pot contemplar gran part de la ciutat. D’aquí les passes ens dugueren fins el Palau de Westmister, on hi ha el parlament i la torre on s’hi troba la campana de catorze tones anomanada Big Ben (rep el nom del que fou el comissari cap de les obres -1858-; Benjamin Hall). El rellotge es troba a un 100 metres d’alçada i és el més gros de Gran Bretanya. Cadascuna de les seves quatre esferes té 7’5 metres de diàmetre. Es va posar en funcionament el mes de maig del 1859 i, fins ara, ha marcat el temps sense cap interrupció.

Va ser tot un espectacle veure els edificis, la gent, els músics de carrer, les embarcacions pel riu, les paradetes de llibres de segona mà...

Les passes s’aturaren davant d’un restaurant a un carrer molt a prop de Trafalgar Square, on hi soparem. Després, agafàrem el metro per allargar el cos i reposar fins l’endemà. Ens esperaven més coses per descobrir.

S’arenalet d’Aubarca...

... la primera sortida dels A peu pla.

Caminar pujant i baixant per un paisatge on la mar entra i surt donant forma a una costa encara verge, neta i tranquil·la. Observar i gaudir d’una festa de colors on blaus, verds i grisos t’acompanyen passa a passa deixant una olor especial de romanins, pins i camamil·les.

Aquest és un itinerari lluny de la nostra estimada Serra de Tramuntana però que guarda uns valors paisatgístics i naturals sense precedents. Garballons, romanins, mates, carritxeres, saladines, arboceres... vesteixen l’espai on un gran nombre d’espècies alades hi tenen el seu hàbitat: busquerets de tota casta, esparvers, ferrericos, gafarrons i passaforadins, pàsseres... I dins les aigües marines, corbs marins, gavines corses i qualque peixatera.

Va ser una excursió especial per a començar aquesta temporada i el temps ens ho posà fàcil, molt fàcil. I és que vivim en un paradís petit però, al mateix, molt gran!!!

Vegeu unes quantes imatges d’aquesta jornada.

Davant nosaltres, Cala Estreta. Aquesta vegada neta de fulles de posidònia.

Alguns membres del grup al capdamunt de la torre d'Albarca; torre de vigia i defensa del segle XVIII.

Fent camí per Es Saulonar i Na Balladora...

... tram on anam fent camí per un trespol rocós on les saladines es van saludant amb les seves fulles menudes i verdes.

Arribant a Sa Font Celada...

Entre l'arena i les copinyes, si cercam una micona, hi podem trobar ulls de Santa Llúcia.

A principis d'octubre les arboceres ens esperaven amb aquests ramellets d'arboces de vermells i ocres. 

Xiprell o tamarell, que deim per terres nostres (Erica multiflora).

Entre les roques que semblen ben bé un trespol lunar, les saladines et van sorprenent.

Al fons lluny, el Cap Formentor i ben enfilada, la talaia Moreia.

Bayeux, un indret per descobrir (III)

Molt a prop de Bayeux i tocant l’oceà Atlàntic s’hi troben les conegudes i anomenades platges del desembarc. Aquesta va ser la segona sortida amb autobús que varem dur a terme els integrants de l’expedició a Bayeux aquella setmana d’agost.

Aquest dia, idò, poguérem descobrir un dels escenaris més importants de la II Guerra Mundial. Escoltarem, sentírem i vérem el que significà el dia “D”, entre d’altres coses.

Fer passes per aquest escenari natural i, alhora, humanitzat i desprès de veure, escoltar i sentir el que significà el dia “D”, et fa tenir un posat receptiu en tots els àmbits. Pell de gallina, imaginar seqüències d’aquells moments no fan més que pensar que les històries de la HISTÒRIA han de servir per avançar com a pobles agermanats amb la finalitat de viure amb igualtat de condicions, econòmiques i socials, sobretot. Em va impressionar tot plegat. Les fesomies dels soldats a les imatges del centre d’interpretació no van fer més que pensar amb els milers de cossos de joves, d’un costat i l’altre, que descansen als cementiris des de fa anys i que, en el seu moment, es va esquinçar la vida a cadascun d’ells. Esperem que el record, el bon record, serveixi de lliçó que tots plegats hem d’aprendre per no cometre altres fets semblants.

Unes imatges per recordar i homenatjar aquell dia i a aquelles persones. 

Camps sembrats i segats, escenaris d'antany d'una guerra .

Símbol de llibertat, gavines solcant el cel i cridant a crits que la vida és per viure-la.

A les platges de Normandia ara s'hi passeja, a peu o cavalcant, tan se val...

El dia “D” o l’”Operació Overlord” es com es coneix l’esdeveniment bèl·lic de la Segona Guerra Mundial que es va produir el 6 de juny de 1944 a les Platges de Normandia. La finalitat del desembarc, protagonitzat per les tropes aliades, era la de disminuir el domini alemany dins l’Europa Occidental. L’esmentada operació es va iniciar a Gran Bretanya a mans del comandant Eisenhower, que la va haver d’ajornar un dia després del previst degut a les condicions meteorològiques (estava programada pel 5 de juny i s’ajornà per l’endemà).

Joves, grans i menuts s'hi atraquen, contemplen l'escenari i, cadascú, hi pren conciència, la seva pròpia.

Les onades i les marinades de l'oceà van dibuixant sobre l'arena el seu desig, el seu pas pel temps, els seus capricis...

L’operació Overlord reuní les anomenades tropes aliades, formades pels exèrcits d’Estat Units i Gran Bretanya i per les tropes franceses, poloneses i d’altres nacionalitats. Cinc platges –de Normandia- foren els escenaris de la incursió aliada dins del territori ocupat pel tercer Reich: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. En un primer moment, mentre els paracaigudistes lluitaven dins terres normandes, davant de les esmentades platges es reunia el més gran nombre d’embarcacions bèl·liques de les tropes aliades. 

Les tropes aliades estaven formades per uns 175.000 soldats britànics, 150.000 dels Estats Units i 44.000 soldats voluntaris d’altres nacionalitats. Eren un total de 350.000 homes i 20 milions de tones de recursos materials.

Aquests recursos materials, segons la wikipèdia, eren: 5000 vaixells, 6 encuirassats, 93 destructors, 22 creuers, 1600 llanxes de desembarcament, entre d’altres embarcacions. A més, els equips de terra estaven formats per sis divisions d’infanteria, 11 d’encuirassades i 22 motoritzades. Un desplegament que va fer possible minvar l’ocupació alemanya dins l’Europa Occidental i possibilitar la pau a aquella gent.

Gavines d'hivern estampen les seves potes sobre el pergamí d'arena dibuixant empremtes que les onades prendran...

Sobre l'arena restes de vertebrats alats i d'invertebrats amagats...

El silenci, el record, la impotència...

... milers de cossos descansen esperant que el seu sacrifici hagi servit per construir un món millor.