Arribats a l’aeroport de Gatwick i
després de prop de dues hores de vol, ens dirigírem amb el Gatwick Espress cap
a l’estació de trens Victoria. Allà agafaríem el metro per anar de cap a la
zona de Bayswater, on trobaríem a na
Xesca i n’Aina per dinar i omplir el dia amb les passes que havíem programat.
Aquesta era una eixida que ens faria
recordar deu any enrere i que, ara que tots som més grandets, ho veuríem amb un
altres ulls, amb uns altres interessos o, fins i tot, amb unes altres ganes.
Mentre en Lluc i jo ens anàvem
atracant al centre, elles ja havien fet
passes pel Notting Hill i per Portobello. Ara tan sols restava posar busques i
deixar les motxilles a l’hotel i a seguir descobrint. El destí ens va conduir
de cap el Covent Garden. Aquest és un barri amb plaça i mercat que reben el
mateix nom. Després de l’incendi del 1666, on el foc començà en un forn a Pudding
Lane i es va anar escampant lentament per algunes barriades properes, el mercat
de Covent Garden va anar agafant força i es convertí en el més important del
país. A nosaltres ja ens va entusiasmar la primera vegada i, aquesta, ho tornà
a fer. És un mercat on hi pots trobar botigues, restaurants, paradetes,
artistes, malabars, mags...
Les passes ens conduïren al Lyceum
Theatre on poguérem comprovar que encara ara ofereixen –i amb gran èxit- el
musical del Rei Lleó. Passejàrem pels voltants i creuant el Thamesis arribàrem
al Royal National Theatre on hi entrarem per admirar l’edifici per l’interior i
l’oferta cultural del moment. Sortint de l’ indret ens dirigírem de cap al British
Airways London Eye, una gran roda vertical de 135 metres d’alçada i construïda
l’any 2000 per commemorar el nou mil·leni. Té 32 cabines per a 25 persones i,
des d’elles, es pot contemplar gran part de la ciutat. D’aquí les passes ens
dugueren fins el Palau de Westmister, on hi ha el parlament i la torre on s’hi
troba la campana de catorze tones anomanada Big Ben (rep el nom del que fou el
comissari cap de les obres -1858-; Benjamin Hall). El rellotge es troba a un
100 metres d’alçada i és el més gros de Gran Bretanya. Cadascuna de les seves
quatre esferes té 7’5 metres de diàmetre. Es va posar en funcionament el mes de
maig del 1859 i, fins ara, ha marcat el temps sense cap interrupció.
Va ser tot un espectacle veure els
edificis, la gent, els músics de carrer, les embarcacions pel riu, les
paradetes de llibres de segona mà...
Les passes s’aturaren davant d’un
restaurant a un carrer molt a prop de Trafalgar Square, on hi soparem. Després,
agafàrem el metro per allargar el cos i reposar fins l’endemà. Ens esperaven
més coses per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada