dissabte, 31 de desembre de 2016

Fent passes per Valladolid (I)


El passat octubre d'aquest any que avui deixarem enrere, alguns membres del club de lectura tornaren a viatjar; aquesta vegada fora de l'illa, a la ciutat castellana de Valladolid.

Na Carme i na Pilar, una antiga amiga i assídua visitant i usuari de la nostra biblioteca,  ens havien preparat una activitat curiosa, profitosa i, sobretot, divertida: caminar i conèixer per la vila amb la intenció de descobrir aquell Valladolid de la primera meitat del segle XVI, escenari de la novel·la que va escriure Miguel Delibes,  El hereje, i que ens conta les aventures i vivències de Cipriano Salcedo, protagonista de l'obra.

El relat es basa en uns fets reals, els autos de fe que succeïren a aquesta ciutat l'octubre del 1559. Tots els personatges que surten a l'obra i que són condemnats, llevat del personatge principal i la seva família, són personatges històrics, reals.


Segueixen unes imatges capturades durant la jornada.






























Fent passes per Llucmajor

Les imatges que acompanyen aquest breu escrit fa una estona llarga -gairebé més d'un any- que estan fetes i esperaven sortir qualque dia fora de la carpeta virtual per ser contemplades per tots vosaltres. Les vaig fer a Llucmajor un dissabte dematí de l'any passat mentre acompanyava les persones que conformen el club de lectura de la nostra biblioteca municipal de Sóller. L'objectiu de l'activitat era el de conèixer el Llucmajor físic que va viure el personatge de la novel·la titulada Miracle a Llucmajor escrita per l'escriptor Sebastià Alzamora.

Na Carme i na Magdalena, les nostres bibliotecàries, es posaren en contacte amb el bibliotecari de Llucmajor i tot d'una, tengueren l'eixida muntada.

Va ser un dematí ben entretingut on, entre façanes, finestres, portals i carrers poguérem imaginar aquell pagès jove, en Pere de Son Gall, que tenia el desig de volar i recordar l'entramat de la història: el projecte del cometa giroavió, la Lliga del Bon Mot i les tres dames, l'amor incondicional de na Maria Boscana, els personatges del capellà i del batle... i tot un teixit de personatges i aventures que fan de la novel·la una comèdia divertida, emotiva i molt entretinguda.


Vet aquí unes imatges...
















dimecres, 21 de desembre de 2016

una tramuntana que deixa molta aigua

A tan sols deu dies per finalitzar l'any i havent tot just començat el solstici d'hivern -concretament a les 10'44 hores- les pluges, de gairebé tres dies de durada, han deixat més de tres-cents litres a la nostra vall.

Vent i aigua d'una tramuntana persistent ens han fet estar a l'aguait. Tots els torrents de la vall han vist créixer el seu cabal d'aigua. Sembla però que sense incidències greus. Com diuen, ha plogut amb seny.


Segueixen unes imatges preses ahir capvespre al Port i al torrent Major.








dimarts, 9 d’agost de 2016

Jet i Maria a Ca'n Realí





No passa sovint quan et ve un suggeriment carregat d'emotivitat. L'altre dia de pagès n'Aina, la nostra filla, ens va fer una proposta original on un ample llistat de valors i emocions es donaven la mà i dibuixaven una nova experiència on totes i tots hi podríem tenir el nostre racó, el nostre paper.

La idea era la de fer un concert a ca nostra un horabaixa d'aquest estiu. Nosaltres, amb uns ulls i unes orelles ben badades, estàvem atents a la proposta. Els músics eren en Jo Jet i na Maria Ribot que ella ja coneixia i que, nosaltres, per què no dir-ho, encara no havíem escoltat prou.

La nostra resposta va ser sí i que, després de xerrar amb ells, ja aniríem perfilant i polint el petit projecte. Així va ser com va començar aquesta massa curta i molt agradable aventura.

Ha estat tot un plaer l'haver compartit aquests petits instants amb ells. Són gent jove i agradable, amb idees clares i projectes nous que quan ho conten els ulls els hi brillen il·lusionats i et fan parar l'orella i obrir tots els sentits. Converses escoltes d'allà i d'aquí, plats mallorquins per entretenir la gana, noms d'ocells i curolles on natura, paisatge i cultura hi foren presents... Moments, instants agradables i plens de sentit. Una petita experiència de convivència que ens va fer reviure i recordar campaments d'antany.

I arriba el dia, el moment del concert. Ja feia dies que preparàvem l'espai perquè fos agradable per a totes i tots. Sempre hem pensat que les coses que passen fent el camí són iguals o més importants que el propi destí. Aquesta vegada, el destí, el concert, superà de molt el camí, i tant!

De la furgo a l'oruga i de l'oruga al trespol de la marjada. Catifa vermella de forma rodona sobre el verd de la gespa dibuixava l'espai on les dues cadires blanques de na Maria i en Jet esperarien els seus amos fins el moment de començar. La llum, també important quan el sol s'amaga. Na Xesca havia comprat una tira llarga de bombetes que penjàrem en diagonal amb un cordell sobre la marjada. Dues làmpares de peu col·locades prop seu els acompanyarien quan comencés a ser fosc.

L'escala de collir a baix vora el camí de Ses Argiles i el cavallet de dibuix baix de l'escala anunciaven el concert. La gent, de fora i de Sóller, va anar arribant. Mentre en  Jet i na Maria es preparaven, els de casa anàvem rebent i acomodant a la gent. Amigues, amics i familiars, més joves i no tant, duien queviures per entretenir la gana i la set després del concert.

L'espai s'anava omplint, cadascú cercava el seu racó per escoltar i gaudir el concert. La catifa vermella manava l'espai, era el referent. I fet! Maria i Jet compareixen, canten una o dues cançons que conscient o inconscientment, els presenten i saluden als assistents. Un silenci parà l'atenció dels presents i començaren a sonar notes i acords de la guitarra i de les seves veus, dolces i suaus, sortien paraules i cançons carregades de sentit que sacsejaren consciències i emocions de totes i tots.

Prop de dues hores na Maria i en Jet ens oferiren cançons conegudes i d'altres no tant que -digueren- formaven part del seu segon projecte junts, anomenat "Lliure o descansar", que molt aviat -aquest proper 29 d'octubre- presentarien a la sala Foyer del Liceu de Barcelona dins la programació de Músiques Sensibles (si us interessa, trobareu més informació a: www.jojetimariaribot.cat).

Una vegada acabada l'actuació poguérem beure i fer un tastet de coques de verdura, trempó i pebres torrats i altres menjars que, desinteressadament, amics i familiars dugueren i escamparen sobre dues taules. Moltes gràcies gent!!!

La nit se va anar allargant i entre xerrada i xerrada els assistents anaven partint. Quedàrem els de casa, els qui havíem conviscut aquests dos dies i mig. Les hores s'anaven consumint i aquesta experiència màgica ja començava a ser història.
Satisfets de la vetllada partírem a dormir i descansar per seguir l'estiu l'endemà.

Hem après moltes coses de vosaltres, Jet i Maria, i esperam poder tornar a repetir aquesta experiència en una altra ocasió.

Salut i temps, 
1000 GRA6, 
2000 besades, 
3000 abraçades i 
4000 albergínies!!!

Molta sort des de Ca'n Realí, Sóller.