dimarts, 9 d’agost de 2016

Jet i Maria a Ca'n Realí





No passa sovint quan et ve un suggeriment carregat d'emotivitat. L'altre dia de pagès n'Aina, la nostra filla, ens va fer una proposta original on un ample llistat de valors i emocions es donaven la mà i dibuixaven una nova experiència on totes i tots hi podríem tenir el nostre racó, el nostre paper.

La idea era la de fer un concert a ca nostra un horabaixa d'aquest estiu. Nosaltres, amb uns ulls i unes orelles ben badades, estàvem atents a la proposta. Els músics eren en Jo Jet i na Maria Ribot que ella ja coneixia i que, nosaltres, per què no dir-ho, encara no havíem escoltat prou.

La nostra resposta va ser sí i que, després de xerrar amb ells, ja aniríem perfilant i polint el petit projecte. Així va ser com va començar aquesta massa curta i molt agradable aventura.

Ha estat tot un plaer l'haver compartit aquests petits instants amb ells. Són gent jove i agradable, amb idees clares i projectes nous que quan ho conten els ulls els hi brillen il·lusionats i et fan parar l'orella i obrir tots els sentits. Converses escoltes d'allà i d'aquí, plats mallorquins per entretenir la gana, noms d'ocells i curolles on natura, paisatge i cultura hi foren presents... Moments, instants agradables i plens de sentit. Una petita experiència de convivència que ens va fer reviure i recordar campaments d'antany.

I arriba el dia, el moment del concert. Ja feia dies que preparàvem l'espai perquè fos agradable per a totes i tots. Sempre hem pensat que les coses que passen fent el camí són iguals o més importants que el propi destí. Aquesta vegada, el destí, el concert, superà de molt el camí, i tant!

De la furgo a l'oruga i de l'oruga al trespol de la marjada. Catifa vermella de forma rodona sobre el verd de la gespa dibuixava l'espai on les dues cadires blanques de na Maria i en Jet esperarien els seus amos fins el moment de començar. La llum, també important quan el sol s'amaga. Na Xesca havia comprat una tira llarga de bombetes que penjàrem en diagonal amb un cordell sobre la marjada. Dues làmpares de peu col·locades prop seu els acompanyarien quan comencés a ser fosc.

L'escala de collir a baix vora el camí de Ses Argiles i el cavallet de dibuix baix de l'escala anunciaven el concert. La gent, de fora i de Sóller, va anar arribant. Mentre en  Jet i na Maria es preparaven, els de casa anàvem rebent i acomodant a la gent. Amigues, amics i familiars, més joves i no tant, duien queviures per entretenir la gana i la set després del concert.

L'espai s'anava omplint, cadascú cercava el seu racó per escoltar i gaudir el concert. La catifa vermella manava l'espai, era el referent. I fet! Maria i Jet compareixen, canten una o dues cançons que conscient o inconscientment, els presenten i saluden als assistents. Un silenci parà l'atenció dels presents i començaren a sonar notes i acords de la guitarra i de les seves veus, dolces i suaus, sortien paraules i cançons carregades de sentit que sacsejaren consciències i emocions de totes i tots.

Prop de dues hores na Maria i en Jet ens oferiren cançons conegudes i d'altres no tant que -digueren- formaven part del seu segon projecte junts, anomenat "Lliure o descansar", que molt aviat -aquest proper 29 d'octubre- presentarien a la sala Foyer del Liceu de Barcelona dins la programació de Músiques Sensibles (si us interessa, trobareu més informació a: www.jojetimariaribot.cat).

Una vegada acabada l'actuació poguérem beure i fer un tastet de coques de verdura, trempó i pebres torrats i altres menjars que, desinteressadament, amics i familiars dugueren i escamparen sobre dues taules. Moltes gràcies gent!!!

La nit se va anar allargant i entre xerrada i xerrada els assistents anaven partint. Quedàrem els de casa, els qui havíem conviscut aquests dos dies i mig. Les hores s'anaven consumint i aquesta experiència màgica ja començava a ser història.
Satisfets de la vetllada partírem a dormir i descansar per seguir l'estiu l'endemà.

Hem après moltes coses de vosaltres, Jet i Maria, i esperam poder tornar a repetir aquesta experiència en una altra ocasió.

Salut i temps, 
1000 GRA6, 
2000 besades, 
3000 abraçades i 
4000 albergínies!!!

Molta sort des de Ca'n Realí, Sóller.

                                                                                                    




































1 comentari:

  1. Seguint el reportatge, es copsa l'escalfor de l'ambient de ca'n Realí. Segur que la Música dels vostres convidats pot acompanyar bones vetllades. Gràcies per tot.

    ResponElimina