dimecres, 3 de maig del 2017

camí de cavalls 2017 (IV)

De s'albufera des Grau al Port d'Addaia passant pel Cap de Favàritx.

Començàrem a caminar tardet, ja eren les 10 del dematí. Feia un bon dia i la mar estava tranquil·la. Aviat les passes ens arribaren a Cala des Tamarells des d'on poguérem veure sa Torre de Rambla.

Aquesta és una torre de defensa anglesa i es troba al Cap de Rambla -d'aquí el seu nom- que es troba entre les cales dels Tamarells i la de sa Torreta. Va ser construïda entre els anys 1799 i 1802.

Seguint fent camí arribam a Cala Cavaller i, més tardet, a Cala Morella Nou i a sa Platja d'en Tortuga. A mesura que anam caminant es deixa veure el far del Cap de Favàritx.

Fent uns pocs quilòmetres d'asfalt ens endinsam camí de cavalls per arribar a la Punta de sa Font. Baixam cap a Cala d'en Caldés i anam travessant paisatge rural fins arribar al camí de Mongofra Nou que ens conduirà a les Salines de Mongofra.

Aquestes representen una de les zones humides d'un alt interès naturalista. Avui dia es troben en desús i són del segle XIX. Vora aquestes salines es troben les salines d'Addaia, encara més antigues. És un redol on vegetació i avifauna prenen molt protagonisme.

Aviat arribàrem a Port d'Addaia on férem un bon dinar després d'una agradable jornada on el Sol picà de valent.

Horabaixa i vespre ho passàrem a Ciutadella on poguérem veure pondre el Sol i degustar bons menjars.

Vegeu les imatges que segueixen:



























dimarts, 2 de maig del 2017

camí de cavalls 2017 (III)

Si el primer dia caminàvem pel sud i el segon pel nord, aquest tercer ho dedicaríem a conèixer dos barrancs del migjorn menorquí.

Es tracta primer del Barranc d'Algendar, una de les zones més importants i espectaculars de l'illa. D'uns 7 quilòmetres de llargària i d'uns 50 i/o 80 metres d'alçada s'endinsa dins la geologia de la zona. L'aigua i el temps han donat forma a un escenari natural i antròpic, ja que és zona agrícola també, molt atractiu pels ulls de naturalistes, excursionistes i curiosos. Pel torrent d'aquest barranc no deixa de córrer l'aigua, fins i tot en temps de sequera; ja que drena gran part del territori proper, des del puig de Santa Àgueda fins el pla Verd. Aquest fet fa que l'escenari natural sigui ple de vegetació de ribera prou important, fins i tot amb exemplars endèmics de gran interès científic.

A l'escenari natural i vestit de verd s'hi afegeixen els ocells, sobretot els rapinyaires: xoriguers, milanes, miloques, falcons, òlibes, esparvers... Dins les aigües del torrent no hi deixen de ser les anguiles, les tortugues d'aigua...

És un indret on l'embruix de la natura t'absorbeix tots els sentits.

L'altre barranc que visitàrem fou el de Binigaus, que hi anàrem per entrar dins la cova des Coloms; una cavitat de 100 metres de llarg per 25 d'alçada.

Res, l'eixida acabà a l'spa de l'hotel per després sopar i descansar per estar eixerits per reprendre la propera ruta l'endemà.























dilluns, 1 de maig del 2017

camí de cavalls 2017 (II)

Dimecres, segon dia del Camí de Cavalls 2017, el segon contacte amb l'illa, aquesta vegada al nord. Era un dia fred i ventós, la intenció era fer el tram des de Binimel·là fins a Algaiarens (La Vall) però haguérem d'aturar a Els Alocs; per tant, tan sols férem uns 10 quilòmetres.

La tramuntana bufava fort i la mar s'engronxava amb força. Les platges eren plenes de meduses i velelles que reposaven sobre l'arena. De fet, foren notícia a les portades de la premsa local de l'endemà.

Aquest és un paisatge de muntanya, penya-segats i cales. Paisatge salvatge on la natura s'hi presenta de manera intensa.

El trajecte, entre camps de conreu i mar, puja i baixa sobre roca i trespol de terra vermella. Dunes i zona humida van quedant enrere i el camí aviat ens fa arribar a la Punta de na Freda des d'on es pot veure Cala Pregonda amb el seu arxipèlag particular.

A mesura que anam fent camí, el vent no s'atura d'empenya i fer moure carritxeres i altres vegetals. Els coixinets de monja, aquí socarrells, ens mostren les seves formes i les onades no deixen d'aturar-se.

Aviat arribam a Ses Penyes Blanques des d'on divisam les Illes Bledes. La vista és espectacular i lluny observam la Muntanya Mala. De Cala Barril a Cala en Calderer on travessam un torrent i zona humida per tornar enfilar-nos a una vessant.

Ara feim camí pels Penyals de Binidelfà on podem observar una barraca de bestiar. El camí es fa llarg degut a la tramuntana i, aviat però, ja arribam a Els Alocs, on dinam i decidim aturar la ruta fins l'endemà.