dilluns, 1 de maig de 2017

camí de cavalls 2017 (I)





El dimarts va ser el primer dia del Camí de Cavalls 2017, un primer contacte fort i precís. Just després de dinar i de fer un petit descans, agafàrem el bus a les quatre del capvespre per atracar-nos a Son Xoriguer des d'on començaríem a fer camí.

Aquest tram, d'uns aproximadament quinze quilòmetres de llarg, ens va deixar veure la silueta de Mallorca durant una bona estona. Garriga, pins i alzines, sense descuidar les savines, ens anaven acompanyant durant el nostre passeig. La vegetació s'amagava darrera les parets de pedra seca amb una postura de caprici degut al constant vent que castiga o acarona l'illa. Una mar verda i blava feia tranquil el caminar i, alhora, ens deixava veure com jugaven amb el vent les gavines de bec vermell.

Tira a tira arribàrem a la Punta des Pardals des d'on poguerem veure -de lluny- la Cova des Pardals. L'anomenada cova és una construcció prou enginyosa on s'aprofità una cova natural dins d'un penya-segat i a nivell de mar per fer-hi un original escar. Tots sabem que un escar o varador, és un lloc a vorera de mar que feim servir per llançar o treure una petita embarcació a la mar. Pareix ser que aquesta paraula prové del grec (ἐσχάριον) que té el mateix significat. Per accedir a l'escar ens hem d'endinsar per una escala-trinxera que es troba excavada a dins la roca. Sobre l'escar hi ha construïda una caseta de pescadors que, des del seu interior, també es pot accedir a l'escar. Realment es tracta d'un lloc màgic que se presta a fer-hi una pel·lícula d'aventures.

Després de deixar enrere aquest indret d'embruix, parets de pedra seca i vegetació (limoniums, garriga, savines, ullastres...) ens anaven dibuixant un escenari natural que nosaltres anàvem trepitjant. Aviat arribàrem a Cala de Son Vell on poguérem observar un búnquer excavat dins la roca. L'illa es precipitava amb penya-segats sobre un mar turquesa que, fent camí, ens trobàrem altra vegada amb un conjunt de passadissos i búnquers prou interessants que ens revelaven un passat no tan llunyà.

Un arenal blanc i extens ens diu que ja arribam a les Platges de Son Saura. Per entrar i trepitjar a aquest arenal hem de creuar un canal excavat dins la roca que serveix per drenar els camps de conreu de l'indret. Les gavines de bec vermell segueixen jugant amb el vent i ens acompanyen fins a l'altre destí: Cala des Talaier. Aquesta és una cala d'arena blanca i petita que pren el nom de talaier degut que molt prop hi ha la Talaia d'Artrutx, lloc d'interès estratègic per a la defensa de l'illa durant temps difícils de pirateria i assalts.

Molt aviat ens trobam amb Cala en Turqueta. Pareix ser que aquest nom ve del fet que aquest va ser un indret on hi desembarcaven els turcs quan s'aturaven a l'illa.

Ara el camí, que ens mostra pujades i baixades, ens atraca a Cala Macarelleta Cala Macarella, dues cales espectaculars del sud menorquí. És un indret que sembla salvatge. Des d'aquí ja érem prop del destí final: Cala Galdana, on ens esperava el bus per anar a sopar a l'hotel.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada