dimarts, 15 d’agost de 2017

Pujàrem al cim

Detall d'unes façanes d'un carrer del poble de La Alberca.

Abans de pujar al cim trepitjàrem alguns carrers del que seria ca nostra durant una setmana: La Alberca.

Aquest és un poble que ens ofereix una bellesa particular amb una arquitectura popular ben conservada i unes tradicions arrelades al passat que mostra una identitat original i viva. Va ser el primer poble declarat Conjunt Històric i Artístic a l'Estat Espanyol, el 1940. A la vall de Las Batuecas podem contemplar unes pintures rupestres que delaten la primera presència humana. Més envant, l'indret ha estat trepitjat per romans, visigots, jueus i àrabs. Dins el segle XII aquesta geografia fou repoblada per gallecs, asturians i francesos. Aquest és un dels motius del perquè existeixen topònims francesos dins l'extensa geografia de la zona.

Aquest dia però, pujàrem al cim, 1723 metres d'alçada de la coneguda Peña de Francia. Aquest és un indret que, des de Sevilla, el camí de Santiago creua per arribar al seu destí.  Diuen que cap allà del 1434 va aparèixer la verge de la Peña de Francia i, des de llavors, és una ruta sagrada. Testimoni d'aquesta ruta són els hospitals de La Alberca, Cepeda, Mogarraz i San Martín del Castañar.


El 19 de maig de 1434Simón Vela va trobar la imatge de la Virgen al més alt de la Peña de Francia. A partir del 1436 es feren càrrec de la imatge i de l'ermita el ermitans.
El voltor és present a la zona. Existeix un programa de recuperació amb els ramaders de la zona.



Els líquens, amb uns colors peculiars, s'escampen sobre les roques que configuren la geologia de les muntanyes de la zona.


Després baixàrem a conèixer Miranda del Castañar, poble i fortalesa dins del cor de la Sierra de Francia. Allà poguérem conèixer la seva plaça de toros quadrada més antiga d'Espanya. És coneguda amb el nom de CosoTaurino i es va construir en el segle XVI.

Les façanes de les cases delaten l'antiguitat i la manera de construcció de l'indret: roures, castanyers, pedra i morters revestien habitatges per eixuplugar els habitants dels diferents pobles del revol.

La vida tranquila al poble visitat. Aquesta uns paisans jugant una partida d'escacs.




La plaça de toros, d'uns 2000 espectadors, és una de les més antigues del territori espanyol.

Detal d'un revetiment d'una façana lateral.

Als pobles visitats, destacar les fonts que rajaven sense aturar tot i haver fet un hivern i una primavera minsa en pluges.


Dinàrem a La Alberca i, a l'horabaixa, coneguérem com era l'interior d'una casa tradicional a la Casa Museo Sátur Juanela. L'explicació de Sátur i la seva dona va ser molt interessant i emotiva, val la pena anar-hi.
A l'horabaixa, visita a una casa museu per conèixer com era l'interior d'una casa de La Alberca.




Detall reclam d'una botiga de queviures de productes locals. Els llegums en són un bon exemple, com a prductes i com a ingredients de plats de la gastronomia local.



Vegeu les imatges que acompanyen a aquesta jornada.


Un mar de camps


Entre Mallorca i Salamanca hi ha dos mars, un d'aigua salada -la nostra estimada Mediterrània- i l'altre de mosaics de terres i sementers sembrats o segats que dibuixen un paisatge des de l'aire com ens mostren aquestes imatges.

Aquesta entrada vol servir com a un petit índex d'un viatge -com acompanyant- d'una coral arrelada al nostre poble, la Pro Música Chorus de Sóller que anà a oferir uns concerts a terres del continent, a La Alberca i a Salamanca.

El primer dia travessàrem els dos mars. El segon dia, un tastet matiner a La Alberca per enfilar-nos després amb bus a la Peña de Francia des d'on poguérem veure la geografia que ens acompanyaria durant la nostra estada per aquestes terres. També pegàrem un bot a conèixer un poblet anomenat Miranda del Castañar.

El tercer dia, dematí lliure que aprofitàrem per anar a fer una petita passejada per un bosc de coníferes i descobrir els secrets de la Sierra de Francia i Las Batuecas al centre d'interpretació de La Alberca. L'horabaixa va servir per fer un petit tastet de Salamanca aprofitant el concert que la coral havia de fer a l'església de La Purísima de la ciutat.

Un quart dia per descobrír dos poblets més acompanyats d'un guia de luxe, el batle de La Alberca. Una passada!

El cinquè dia visitàrem Ciudad Rodrigo i el sisè una excursió original on natura, història i etnologia es donaven la mà.


El setè dia va servir per dir adéu a una setmana plena d'experiències, petits concerts i, sobretot, de nous vincles d'amistat. 





diumenge, 13 d’agost de 2017

Albarracín, una visita modèlica



Dins el XXXè encontre d'escoles associades a la UNESCO que es va celebrar dins la primera setmana del passat mes de juliol a la ciutat de Terol, tenguérem l'oportunitat de fer una visita guiada, i modèlica alhora, al poble d'Albarracín, a uns vint quilòmetres de Terol.

Albarracín és un indret exemplar en molts sentits: va ser declarat monument nacional l'any 1961, es considerat un dels pobles de més bellesa d'Espanya, es troba dins un paisatge fantàstic enfilat sobre una muntanya solcada pel riu Guadalaviar i el seu nom i la seva fisonomia provenen de la dinastia dels Banu Racín, originària dels berebers dins l'edat mitjana.

Com deia abans, la visita va ser modèlica, ja que comptàrem amb un guiatge de luxe, el geògraf i gerent de la Fundación Santa María de Albarracín, el Sr Antonio Jiménez. Ell ha vist néixer i créixer aquest projecte cultural de refer, salvar i recuperar edificis emblemàtics i cases particulars d'aquest poble creant diferents llocs de feina, una quarantena, des de l'administració, vigilants de museus i guies, restauradors, i tot tipus de mà d'obra per dur endavant aquest original projecte de recuperació d'Albarracín. Paisatge i arquitectura tradicional configuren un atractiu original i, alhora, fràgil. Carrerons estrets amb portells i escales ens passejaren per teringues de façanes que desafien totes les lleis de gravetat i que, alhora, van tancant el sostre del carrer aixoplugant-te de possibles ruixades i tempestes o, senzillament, creant ombra i fresca dins l'estiu feixuc i calorós.


Va ser un dia perfecte, tant pel que vérem com pel que escoltàrem i sentírem. Hi haurem de tornar amb més temps.

Vegeu un petit tast de la jornada...

Detall del sostre de l'esglèsia de Santa Maria de Albarracín, ara restaurada i convertida en auditori. En aquest espai hi començàrem la visita guiada amb pèls i senyals pel geògraf i gerent, el Sr Antonio Jiménez.

Tot i ser el mes de juliol, encara hi havia roelles florides. Aquestes guaitaven sobre el sostre d'una antiga i recuperada casa de neu, just a l'esglèsia de Santa María de Albarracín. 
Detall de la murada que envolta la ciutat fortalesa des del segle XIV. 


 

Detall d'una de les moltes façanes de les cases que donen forma al poble. La fusta, el guix vermell i la teula àrab són els materials tradicionals de les diferents construccions d'Albarracín.